Ampliació de l'article realitzat en col·laboració amb Carlos Faneca per a la revista Sant Andreu De Cap a Peus
Som al 1900. La vila de Sant Andreu del Palomar havia estat annexionada a Barcelona feia només tres anys per la Reina Regent Maria Cristina i el canvi de segle ja apuntava maneres amb un impuls industrialitzador que propiciava un increment de població i una oferta de feina per a molts veïns de Sant Andreu. Aquest afany de creació d’indústria va fer que es construïssin habitatges per a famílies que canviarien la fesomia d’un territori bàsicament agrícola cap a un entorn on creixerien tallers i empreses com la tèxtil Fabra i Coats (1903). A la cruïlla del carrer Cuba amb la Rambla, Can Guardiola fou una d’aquestes cases i Josep Codina i Clapés en va ser l’autor de la reforma el 1904. L’edifici pertanyia al modernisme més ascendent, un corrent artístic que es proposava fer de pont entre la tradició constructiva i la tècnica més moderna, on el ferro forjat era un referent estètic (hem de recordar que el 1889 s’havia construït la Torre Eiffel en el marc de l’Exposició Universal).
Què va passar?
El pas del temps va deteriorar l’edifici i el desús va degradar la planta. L’especulació planava com un voltor buscant la presa. El 1988 l’Associació de Veïns va conèixer la situació que amenaçava la permanència de l’emblemàtic edifici: per una banda, una empresa immobiliària oferia 35 milions de les antigues pessetes pel solar amb l’objectiu d’enderrocar-la i, en el seu lloc, construir-hi un bloc de pisos amb pàrquing; i per altra banda, una entitat financera n’oferia 25 milions per restaurar-la i posar-hi oficines. Sant Andreu s’hi va resistir. Can Guardiola havia de ser rehabilitada, catalogada com a patrimoni històrico-artístic i destinada a l’ús públic.
La mobilització dels veïns
Davant aquesta difícil situació, l'Associació de Veïns es va posar en marxa de seguida, mobilitzant-se per salvaguardar un dels tresors del poble. L’actuació dels veïns tenia quatre objectius per assolir: Primerament suspendre la llicència d’obres i evitar així l’enderrocament immediat de l’edifici; més tard catalogar Can Guardiola Patrimoni Històrico-Artístic; el tercer pas era adquirir l’edifici amb l’ajuda d’alguna institució o administració, i finalment rehabilitar-lo i destinar-lo a l’ús públic. Els veïns van tenir així una actuació primordial, participant en actes i reivindicacions que comptaven amb el suport d'Entitats i Partits polítics andreuencs. Al Juny del 1990, tres anys després que l'Associació de Veïns posés en marxa la campanya "Salvem Can Guardiola", el conseller de Benestar Social, Antoni Comas, en feia pública la compra per part de la Generalitat, per rehabilitar-la i destinar-la a l’ús públic.
Can Guardiola ara i sempre
Avui dia, Can Guardiola conforma un dels espais més importants pels veïns de Sant Andreu. Des de la seva rehabilitació, l’edifici ha estat destinat a l’ús públic amb la conformació d’un hotel d'Entitats on gran part de les associacions de caràcter cívic i social de la nostra vila utilitzen les seves instal•lacions en forma de seu. Esperem que Can Guardiola segueixi nodrint per molts anys més d’equipaments cívics als andreuencs, aquells que van lluitar per salvar-la.
