Em descobreixo sensible, però sóc trapella i molt, molt inquieta.

També sóc creativa, generosa i divertida... vaja... i que no ho som tots? Això sí, diuen de mi que sóc tossuda, però jo prefereixo dir-ne tenaç. Sóc aquella, la que seu a la tercera fila, la del barret al cap i les plomes al voltant del coll...






lunes, 25 de junio de 2012

Un Fica't al Sat amb bona salut


Article publicat a las revista Sant Andreu de Cap a Peus. Juny 2012, núm. 573.

Un any més el Fica’t al Sat, l’aparador de les arts escèniques amateurs del districte de Sant Andreu, ens ha mostrat el potencial i la creativitat que destil·len algunes de les entitats més artístiques del territori. Si traduïm la creació en números tenim que, dins d’aquesta mostra, de l’1 al 20 de maig han estat programats 14 grups amb un total de gairebé 150 persones damunt de l’escenari del Sat i que 10 d’aquestes companyies feien l’estrena oficial de l’espectacle presentat. Així, amb aquest números, podem afirmar que, el teatre amateur a Sant Andreu, segueix tenint un component de compromís i devoció que fa que any rere any es mantingui el llistó bel alt. Algunes companyies ja són més que veteranes, d’altres tot just s’han creat per a l’ocasió, com és el cas de la producció presentada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias que ha aplegat intèrprets de diversos grups amb l’objectiu d’homenatjar el dramaturg andreuenc que porta el nom d’aquest Centre d’Estudis. L’obra presentada, Els Vells, va ser tot un èxit que ens va remetre a un Sant Andreu de principis del segle XX, un Sant Andreu que, si bé, sembla que quedi ben lluny, potser, no ho està tant.

El teatre, una eina per a la transformació

Enguany volem destacar la presència d’un espectacle per a públic familiar que ha estat programat en aquesta edició del Fica’t al Sat. Estem parlant d’En clau de Sol, a càrrec del grup de Diables de Sant Andreu. Aquest espectacle, malgrat ser per a un públic que tot just comença a llegir, escriure, multiplicar i dividir presenta una realitat, malauradament, molt propera per als adults. L’argument mostra com tres persones mogudes per la cobdícia i l’ambició volen canviar el món per al seu propi benefici econòmic enganyant els habitants d’un poble molt peculiar. La Sol, una petita nena del poble farà canviar el final d’aquesta història...
Tal i com està el món és d’agrair que es faci teatre, però encara és més gratificant que aquest teatre ens faci reflexionar i que vagi més enllà de la diversió. Perquè, si el teatre ha d’entretenir, commoure i reflexionar, En clau de Sol, ho aconsegueix tot, i ho fa de manera que les persones més petites de la casa vegin la realitat sense paranys. En definitiva, una creació com En clau de Sol ens ajuda a millorar una mica més el nostre entorn i ens mostra que només depèn de nosaltres canviar-lo, treure-li el gris i vestir-lo de colors... val la pena provar-ho, oi?


No hay comentarios:

Publicar un comentario