Sant Andreu, bressol i contrada d'artistes

Article publicat al Sant Andreu De Cap a Peus - Octubre 2012

De tots és conegut que Sant Andreu té una població artística vinculada a les arts escèniques sobradament nodrida. També és cert que d’un temps ençà, la música, que inicialment es trobava a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu ara ja té una germana gran que és l’Escola Superior de Música del Taller de Músics. Definitivament, en poc temps l’art inunda els carrers de Sant Andreu com si les retallades culturals no anessin amb ell.

Tant potent és el poder d’imantació cap a la creació artística que destil·la la vila de Sant Andreu que les arts plàstiques també han volgut un bocinet de territori.

Oficial versus oficiós 

Per una banda, el 28 de setembre es va inaugurar dins de la Fabra&Coats el Centre d’Art Contemporani de Barcelona (aquell que havia d’anar al Canòdrom pel qual un suposat director va cobrar suposadament molts diners sense fer-ne suposadament absolutament res, recordeu la notícia?...o les suposicions?). Bé, com que tot, darrerament, va a parar a la Fabra&Coats (excepte el que hi hauria d’anar com és l’Harmonia) l’Ajuntament de Barcelona també ha apostat per incloure l’art contemporani dins d’aquest espai. Fet que va molt bé a la institucionalitat perquè així tots els artistes estaran junts i localitzats. Encara no sabem què s’hi farà al Centre d’Art Contemporani. Serà un viver d’artistes? Un lloc d’exposicions? Un centre de creació? Una urna per a l’oficialitat? Un cop d’efecte?...què serà, serà? El temps ens ho dirà...

Per altra banda, al carrer Gordi número 1, al costat del mercat de Sant Andreu ha nascut l’Associació d’Artistes de Sant Andreu, els impulsors de la qual tenen com a objectiu crear un punt de trobada on persones, grups i entitats es puguin conèixer, creant llaços d'afinitat per tal de facilitar el sorgiment de noves propostes i nous projectes. Volen que sigui un lloc on nous artistes puguin mostrar la seva obra, on poder expressar lliurement pensaments i idees, on la relació entre les diferents generacions sigui un fet des del punt de vista d'aprenentatge i transmissió de coneixements o, senzillament, on passar una estona agradable amb els amics dins d'un ambient tranquil i acollidor i envoltats de l’art més lliure. Un lloc també on s’oferiran tallers i es potenciaran els fòrums. 

... i més

 

No sabem si és casual que Sant Andreu traspuï art de punta a punta, però sí que és cert que hi ha oferta per a tothom i si no ens agrada ni l’oficialitat ni l’oficiositat sempre podem anar a l’art més transgressor, a aquell que no té ni espai perquè no el vol, perquè creu que l’art ha de ser al carrer i, sota aquest paradigma, una tarda qualsevol en una plaça qualsevol podem trobar un grup de poetes, de rapsodes, de músics regalant les seves hores i les seves paraules. I així va ser el 30 de setembre a la plaça del comerç, on la Comissió de Cultura havia organitzat una marató de poesia. Un espai on diversos artistes ens van oferir les seves manifestacions.

Si és que mirem on mirem respirem cultura. I com em deien uns amics extra murs: a Sant Andreu sempre esteu fent coses, oi? Sí, és que a Sant Andreu tenim de tot...

Us recordem: Continuant amb les activitats per celebrar el 15è aniversari dels Clip Teatre, del 19 d'octubre al 17 de novembre hi haurà una exposició retrospectiva de la seva activitat al Centre Cívic Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111). Fotografies, vídeos i altres elements recordaran la trajectòria del grup.

Un clàssic català de vigència ben actual

Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus

 

L’hostal de la Glòria de la companyia Forat sense Fons.

A l’Ateneu de Sant Andreu del 26 de febrer al 4 de març

Quan es commemora el 50è aniversari de la mort de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, la Companyia de Teatre Forat Sense Fons presenta un dels seus textos més actuals L’hostal de la Glòria. Un ventall de personatges s’apleguen a un hostal de Ripoll: la Glòria (Montse Calix), la mestressa, una dona amb empenta que eclipsa el marit; l’Andreu (Xavier Juàrez), el marit dolgut; la Roser (Mariona Garcia), germana de la Glòria i amant de l’Andreu; la senyora Flora (Maria Masllorens) i el senyor Ventós (Antonio Cano), un matrimoni que passa per un mal moment –o no!; la Gertrudis (Gemma Pujol), una minyona que li agrada més escoltar darreres les portes que netejar sota els racons; l’Angeleta (Sandra Lloret) i en Rupit (Sebas Ocaña), la jovenalla de la contrada; en Forcadell (Joan Urtasun), un jutge que abusa del seu poder; en Torelló (Edgar Reig), el desafortunat pretendent de la Roser i en Santaló (Xavier Tost) i Setpervuit (Ismael Herrerías), parroquians amics del bon veure.

El text de Sagarra sap combinar la comèdia i el drama i els actors, potser amb un excés de precipitació en la paraula, saben mantenir l’atenció de l’espectador transitant per moments de tensió difícils d’interpretar. L’autor català, lector i traductor dels clàssics, de Shakespeare i de Dante, domina les emocions humanes i ens mostra un triangle amorós, un entramat d’amor, d’enveja i de gelosies que la companyia Forat Sense Fons ens fa arribar amb generositat i amb moments de gran veritat.

L'excel·lència teatral

Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus

La Gavina d’Anton Txékhov per Sant Pacià Teatre

Sant Pacià: del 17 al 25 de març. Divendres i dissabte a les 21.30h i diumenge a les 19.00h.

Durant la segona quinzena de març, el grup teatral Sant Pacià Teatre (SPT) ha presentat una des les obres més irregulars del teatre rus: La Gavina, d’Anton Txékhov. Aquesta peça, que es va estrenar el 1896 a Sant Petersburg -ben lluny d’aquí-, continua sent, més de 100 anys després, el paradigma d’una decadència sentimental absoluta.

L’autor mostra un auca de personatges que, per diverses raons, estan desencantats i desesperats per la vida que els ha tocat viure. Kòstia (Oriol Perna) és un escriptor frustrat que s’enamora de la Nina (Marta Roig), una jove actriu promesa -que només es queda en promesa- a la qual li ha escrit un monòleg fallit. Tanmateix, la Nina està enamorada de l’autor d’èxit Trigorin (Jordi Roca), l’amant de la Irina (Núria Coma), mare de Kòstia i reconeguda actriu.

Un bon treball, sí senyor!

El director de l’obra, Josep Ignasi Álvarez Riedweg, ha sabut dirigir la peça de forma excel·lent, com si d’una coreografia es tractés. El rebuig, l’amor no correspost, el decaïment han estan tractats de forma poètica, amb la mínima acció, però amb la màxima intenció. La desolació planeja en totes les escenes, mentre els intèrprets dominen l’espai escènic, fins i tot quan mostren uns personatges que van a la deriva.

Definitivament, la companyia SPT ha sabut copsar la decadència d’una societat que s’esmicolava on l’aparença era més important que el sentiment, que les emocions i on la tragèdia, inevitablement, estava servida.

Un Fica't al Sat amb bona salut

Article publicat a las revista Sant Andreu de Cap a Peus. Juny 2012, núm. 573.

Un any més el Fica’t al Sat, l’aparador de les arts escèniques amateurs del districte de Sant Andreu, ens ha mostrat el potencial i la creativitat que destil·len algunes de les entitats més artístiques del territori. Si traduïm la creació en números tenim que, dins d’aquesta mostra, de l’1 al 20 de maig han estat programats 14 grups amb un total de gairebé 150 persones damunt de l’escenari del Sat i que 10 d’aquestes companyies feien l’estrena oficial de l’espectacle presentat. Així, amb aquest números, podem afirmar que, el teatre amateur a Sant Andreu, segueix tenint un component de compromís i devoció que fa que any rere any es mantingui el llistó bel alt. Algunes companyies ja són més que veteranes, d’altres tot just s’han creat per a l’ocasió, com és el cas de la producció presentada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias que ha aplegat intèrprets de diversos grups amb l’objectiu d’homenatjar el dramaturg andreuenc que porta el nom d’aquest Centre d’Estudis. L’obra presentada, Els Vells, va ser tot un èxit que ens va remetre a un Sant Andreu de principis del segle XX, un Sant Andreu que, si bé, sembla que quedi ben lluny, potser, no ho està tant.

El teatre, una eina per a la transformació

Enguany volem destacar la presència d’un espectacle per a públic familiar que ha estat programat en aquesta edició del Fica’t al Sat. Estem parlant d’En clau de Sol, a càrrec del grup de Diables de Sant Andreu. Aquest espectacle, malgrat ser per a un públic que tot just comença a llegir, escriure, multiplicar i dividir presenta una realitat, malauradament, molt propera per als adults. L’argument mostra com tres persones mogudes per la cobdícia i l’ambició volen canviar el món per al seu propi benefici econòmic enganyant els habitants d’un poble molt peculiar. La Sol, una petita nena del poble farà canviar el final d’aquesta història...

Tal i com està el món és d’agrair que es faci teatre, però encara és més gratificant que aquest teatre ens faci reflexionar i que vagi més enllà de la diversió. Perquè, si el teatre ha d’entretenir, commoure i reflexionar, En clau de Sol, ho aconsegueix tot, i ho fa de manera que les persones més petites de la casa vegin la realitat sense paranys. En definitiva, una creació com En clau de Sol ens ajuda a millorar una mica més el nostre entorn i ens mostra que només depèn de nosaltres canviar-lo, treure-li el gris i vestir-lo de colors... val la pena provar-ho, oi?

Clip Teatres està de celebració

Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a peus. Juny 2012, núm. 573.

El maig ha estat un mes ple d’aniversaris significatius, el moviment del 15M ha fet un anyet de vida i l’Associació Cultural Clip Teatres n’ha fet 15, 15 anys!! Ambdós grups van fer la festa d’aniversari el mateix dia, el 12 de maig, i també ambdós grups sembla que tinguin una salut immillorable.

La Plaça de les Palmeres va ser l’escollida per fer la festa d’aniversari de la formació teatral andreuenca i moltes amistats es van acostar per tal de donar-los-hi suport tot sentint la música dels Atomic Boy blues, The blended Bues company i Tant Tendrum, els tres grups que ens van fer passar una bona estona.

Al Centre Cívic de Sant Andreu, seu del grup, quinze anys donen per dur a terme moltes representacions i els de Clip han fet feina sense parar, no en va, un dels seus objectius principals és oferir una temporada de teatre a Sant Andreu amb tres produccions pròpies a l’any a més de les obres de companyies convidades. La tasca que desenvolupen és considerada amateur, tanmateix, el rigor i el compromís hi és present en totes les seves produccions. Cal remarcar que més de 150 persones han passat per les files de Clip Teatres al llarg d’aquests 15 anys, entre tècnics, actors, directors, escenògrafs, etc. i tanta credibilitat i validesa té el seu treball que en diverses ocasions actors i actrius professionals de Sant Andreu han col·laborat en els seus muntatges.

I amb un públic fidel!

Al llarg d’aquests quinze anys, aquesta formació teatral ha contribuït a crear el saludable hàbit d’anar al teatre. La seva dedicació i exigència ha aportat a Sant Andreu un espai de recreació, un esbargiment ferm per als caps de setmana, fet que els ha premiat amb un públic incondicional i constant que aprecia la feina ben feta.

I per a aquest públic i tot aquell que es vulgui sumar, Clip Teatres ofereixen una temporada complerta d’aniversari, una programació versàtil i entregada de l’1 al 17 de juny amb la coproducció Els vells, d’Ignasi Iglésias i ja, a l’octubre, una exposició retrospectiva d’aquests quinze anys de vida i l’obra Toquem el dos, sota la direcció d’Enric Vila.

Una programació d’aniversari musical, teatral i, en definitiva cultural és el que ens depara aquest grup històric de Sant Andreu, tanmateix, tingueu paciència que el Cap a Peus us anirà informant de totes les activitats d’aquest Grup de Teatre...amb majúscules.

Crònica de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu (EMMSA)

Radiografia d’un pentagrama

Havia de trobar-me amb el coordinador cultural de l’EMMSA al carrer dels Segadors número 2, seu de l’escola, i ja anava una mica justa. No volia fer tard perquè intuïa que descobrir les interioritats de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu seria una experiència prou satisfactòria. Certament no em va decebre, ja que si bé era un dia d’aquests frescots d’abril que no convidava gens a sortir de casa, en creuar la porta de l’escola una agradable sensació de calidesa em va atrapar. Nens i nenes, joves d’edats variades sortien entusiastes de les seves classes amb els instruments a les mans, més pendents de la partitura treballada que de com les cordes i els vents compartirien l’insuficient ascensor. L’alumnat transmetia molta alegria, il•lusió i, malgrat la seva joventut, certa serenor...ja ho diuen ja que la música estova i apaivaga les feres.  

Projectes sense parar!

En Joan Ignasi, el coordinador, em va fer passar a un dels espais de l’escola on els músics/docents impartien les seves classes. Era una aula reduïda, gairebé íntima, amb un piano, faristols i algunes cadires poc ordenades. Tanmateix, hom podia percebre una atmosfera de treball, d’esforç i a la vegada de gaudi, qualitats que el professorat transmetia. És, sens dubte, la pervivència dels coneixements més el llegat de l’experiència.

Vam començar a parlar dels objectius de l’escola, dels propers concerts, de la jornada de portes obertes, de les audicions de les agrupacions, de les trobades de corals amb petits i grans i de les col•laboracions, com la que fan dins del projecte JUNTS, un intercanvi internacional d’alumnes i música entre l’EMMSA i escoles d’altres països per tal que els i les alumnes d’ambdues escoles s’enriqueixin de les músiques del món. Enguany el país visitat era Senegal i, sens dubte, seria una grata experiència per a tots els alumnes que culminaria amb un concert de música Senegalesa el proper 25 de maig.

La conversa amb el coordinador anava i venia entre diversos temes, havia esdevingut una jam-session verbal. Jo preguntava i ell responia, de fet, es respirava una bona sintonia. Però el temps de l’entrevista s’acabava i encara em quedaven moltes preguntes. No havíem parlat del tàndem Andrea Motis i Joan Chamorro, dels veïns del Taller de Músics, del futur incert de la cultura...potser un altre dia amb una nova melodia...

Amb la música...a la Plaça Orfila!

Som a divendres. Concretament el 23 de març a les 19.30h del vespre. Surto del metro de la Plaça Orfila disposada a gaudir del merescut descans de final de setmana quant, pujant les escales, sento una música. Les notes d’un piano m’indiquen que alguna cosa s’està coent al mig de la plaça i les meves expectatives d’assaborir un primaverenc i actiu cap de setmana comencen a millorar per moments.

Un grup de persones de diverses edats escolten amb atenció les fuses, semifuses, tresets, arpegis i, fins i tot, els silencis que nois i noies de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu obsequien a totes aquelles que ens acostem. És un concert de combos amb piano, i no, no són músics professionals, són estudiants, però sonen com si ho fossin, de fet, la professió ja la porten a dins. Al darrere hi ha moltes hores invertides, molta tenacitat, assajar una i mil vegades per aconseguir l’objectiu desitjat, que tot el que hi ha escrit al pentagrama es transformi i es tradueixi en un so coordinat, en una harmonia musical. Piano, bateria, saxos, flautes i un baix amenitzen l’entrada del cap de setmana i les melodies d’un jazz fresc, jove i vigoritzant em transporten a una Nova Orleans on la música al carrer acompanya sempre els vianants. Miro al meu voltant i el públic assistent, tot i que tímidament, es mou, igual que jo, al ritme que marquen les notes. És inevitable deixar-se portar per aquestes melodies que estimulen el sentit de l’oïda, és com una catarsi grupal. Això és cultura! I el carrer és l’espai ideal per fer-la arribar a tothom. Qualsevol excusa és bona i aquesta vegada ha estat la participació i el suport que l’escola ha donat a l’off concurs per a músics amateurs Maria Canals.

Què tenim?

Que què tenim? A Sant Andreu tenim una escola de música on no només es formen futurs professionals, sinó que ho fan amb generositat, compartint amb nosaltres el resultat de moltes hores d’estudi, de molta persistència, fermesa i esforç, sobretot esforç. I aquest afany es veu recompensat en una feina ben feta, on l’equip suma les individualitats de cadascú, on el tot, com deia Aristòtil, sempre és més que la suma de les parts.

Finalment, s’acaba el concert i tot són somriures còmplices entre els músics. Jo també somric, però d’agraïment, el meu cap de setmana ha començat de la millor manera possible, amb cultura!

La Cercavila, una fusió de festa i reivindicació

Emotiva, festiva, alegre, integradora, col•lectiva. Plena d’entitats i farcida de participants. Així va començar la cercavila de la Festa Major de Sant Andreu 2011. Preparats, preparades? Des de dalt del campanar la pancarta treu el nas. En realitat, ella és el tret de sortida i sense ella no seria el mateix. Baixa de manera vacil•lant, però ferma, potser premonitòria de l’any que ens espera! Uff, el rellotge, un any més, ha estat salvat. A poc a poc, es van llegint totes les lletres, no en falta ni una i això que pensàvem que amb les retallades...

A peu d’església, els geganters, van cenyint-se la faixa. Ja són a punt i tots junts comencem a caminar. Sonen els timbals, les caixes i els xiulets. Crida la canalla, excitada i emocionada. Per a alguns infants és la primera vegada, no obstant això no tenen por, la seva mirada il•luminada és el reflex d’anys de tradició, de cultura de base i de transmissió de valors d’una generació a l’altra.

Volem l’Ateneu!

Tanmateix, aquesta ha estat una cercavila amb un sentiment diferent, perquè malgrat la festa i l’alegria, la reivindicació també hi era present. “Volem l’Ateneu”! clamava una gran pancarta, “Volem l’Ateneu!”proclamaven els adhesius que lluïen al pit homes, dones i infants de totes les edats. La demanda ha estat clara: que L’Harmonia, Federació d’Entitats de Sant Andreu, s’ocupi de la gestió del nou equipament catalogat com a Casal de Barri projectat dins el recinte de la Fabra i Coats. Així doncs, Sant Andreu ha parlat i el Leviatan des de la seva talaia administrativa i poderosa ha d’escoltar. I ha de donar respostes!

Malgrat el poc temps que falta perquè s’acabin les obres, el districte continua jugant amb les entitats, continua oferint paraules d’incertesa i d’ambigüitat. Sabem que l’Harmonia ha fet la feina, una bona feina, però i l’administració? ... seguim sense resposta.

Fabra i Coats i l’Ateneu Cultural i Popular l’Harmonia: una promesa que no arriba

Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus. Desembre 2011.

El darrer mes de l’any, sovint, serveix per fer balanç de les nostres accions, de les realitzades i d’aquelles que han quedat en el sac de les promeses. Aquest mes, també és costum de les entitats redactar les memòries d’activitats, de consecució d’objectius i les finalitats assolides. Però, l’administració, ja fa anys que està truncant els objectius i el futur de moltes entitats de Sant Andreu.

Quan l’ajuntament va adquirir els terrenys de la Fabra i Coats, les promeses de l’administració passaven per cedir-ne la gestió i un dels edificis a les entitats de Sant Andreu, així que moltes entitats culturals i populars de Sant Andreu van federar-se per tal de constituir l’Harmonia del Palomar. D’això ja fa sis anys i, malauradament, les paraules donades han quedat al sac de les bones intencions.

Fins quan s’abusarà de la paciència d’andreuencs i andreuenques?

La Fabra i Coats ja és a punt. Els objectius de l’ajuntament i del districte en aquesta Fàbrica de Creació són fomentar les pràctiques artístiques i estimular la creació. Tanmateix, des d’aquí volem preguntar al districte: Què potser la cultura popular i tradicional no la tenen contemplada com a pràctica artística i creativa? Què potser les entitats que han fet l’esforç de federar-se, que fa SIS ANYS! treballen conjuntament creant futur, generant cohesió i que hi destinen recursos i energies per tal que Sant Andreu sigui un dels territoris més rics en activitats i creativitat no tenen dret a un racó per seguir fent aquesta tasca?

Senyor i senyores de les classes dirigents, penseu-vos-ho molt bé i recordeu que moltes de les primeres figures de l’escena artística actual van sorgir de viure i respirar la cultura popular. La cultura d’un país. La cultura també de Sant Andreu. Recordeu-ho, perquè qui perd els orígens...

El Sat provoca un augment de temperatura corporal!!

Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus. Gener 2012.

El Jardí de les Malícies de la Cia. Teatre al Detall
Al Sant Andreu Teatre del 26 de gener al 8 de març. Dijous a les 21h.


Després de l’escudella, els canalons i el tortell de reis el SAT ens proposa dolces i suggerents paraules dites a cau d’orella. Mots xiuxiuejats amb gust de bombó, salpicats amb una mica de pebre vermell.

Des de finals de gener fins a principis de març, el Sat, Sant Andreu Teatre acull un delicat recital de poesia eròtica, El Jardí de les Malícies de la Cia. Teatre al Detall que no només entusiasmarà els amants de la poesia, sinó també a tots els amants en general.

Aquesta proposta teatral, basada en un llibre de Miquel Desclot, amb poemes de Goethe, la Fontaine o John Donne és un recull de versos, potser una mica irreverents, però decididament frescos i divertits, que van des de l’Edat Mitjana fins al Segle XX. Un bon espectacle que fa un maridatge de cultura. Poesia i teatre damunt de l’escenari!

Preparats per a seduir-vos trobareu els intèrprets Txell Botey (El cor de la ciutat, Mirall trencat, Temps de silenci) i Xavi Idàñez (Porca misèria, Ventdelplà, El cor de la ciutat), tots dos dirigits magistralment per Joan Maria Segura, un director d’escena que ja ha deixat de ser emergent per esdevenir un dels més recomanats.

Amb aquesta peça, sens dubte que aquest any, a Sant Andreu, les pessigolles de l’escalfor de l’estiu, arribaran abans del que toca...