POESIA A LA PLAÇA

Publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus - octubre 2013

No us ha passat mai que el que vosaltres creieu que havia de ser provisional acaba esdevenint definitiu? El Moviment 15-M que es va constituir l’any 2011 ha evolucionat donant suport a diversos col·lectius i ha fer néixer alguns projectes. El que alguns voldrien que hagués estat transitori s’ha mantingut ferm i ja forma part de la vida diària de moltes persones que dia a dia aporten el seu granet de sorra perquè aquest malmès món nostre sigui una mica millor.

I amb aquesta finalitat, la comissió de cultura de Sant Andreu, nascuda d’aquell moviment 15-M, el diumenge 22 d’octubre a la plaça del Comerç va celebrar la II edició de Poesia a la Plaça. Durant més de 5 hores, l’esperit de la música i la màgia de les paraules van recórrer les ànimes de les persones que per allà s’hi van acostar.

Un escenari auster emmarcava les actuacions. La plaça estava de festa. Era la festa de la cultura al carrer, de la poesia lliure. Poemes penjats d’alguns establiments donaven la benvinguda als assistents i els arbres de la plaça es mostraven còmplices de l’acte mostrant amb orgull els papers poètics com si fossin parts del seu tronc.

A les 17h els primers participants van començar amb les lectures poètiques. El públic s’anava aturant, se seia a les cadires que la comissió havia deixat preparades, s’anava relaxant i anava deixant que les paraules el seduïssin.  Les actuacions es van anar succeint amb agilitat, ara una lectura poètica, ara unes cançons, ara una performance literària. Vàrem sentir les paraules d’Àusias March, Casasses, Josep Pla, Mario Benedetti, Vallejo...tant de rapsodes experimentats com de voluntaris intrèpids, perquè la paraula era lliure per a tothom, perquè qualsevol podia compartir amb els altres els seus versos. Emotiu va ser el moment en què una noia de 13 anys va voler compartir els seus primers poemes i apassionades van ser les cançons que el públic taral·lejava com si fos una sola veu.

Unes 27 actuacions es van succeir al llarg de la tarda, algunes de les quals espontànies i improvisades. Tanmateix, totes elles fetes amb amor i respecte. Al final, la satisfacció traspuava en tots els assistents. Més de 600 persones havien passat per la plaça del comerç, més de 600 persones havien caminat entre versos, més de 600 persones havien gaudit de música i paraules, de poesia i llibertat.

CLIP TEATRES HOMENATJA SALVADOR ESPRIU

Publicat al Sant Andreu de Cap a Peus (Núm. 583, maig 2013, pàg. 24)

Versió completa

El cap de setmana 3, 4 i 5 de maig, i en l’any del centenari del naixement de l’escriptor Salvador Espriu, la companyia Clip Teatres va voler retre un homenatge particular al literat català i, per fer-lo, van escollir el format d’una lectura dramatitzada. Una altra Fedra, si us plau, la darrera obra teatral escrita pel dramaturg, va ser l’obra escollida per la companyia andreuenca.

Hi ha qui diu que les lectures dramatitzades no tenen la força que té un espectacle quan ja està muntat, també és cert que, afortunadament, les lectures que es fan actualment no tenen res a veure amb les que es feien abans. Lluny queden aquelles dramatitzacions declamades on un grapat d’actors i actrius s’hi estaven dretes sense moure’s del davant del faristol damunt d’un escenari nu o, si més no, lluny haurien de quedar si els equips actorals volen gaudir amb el seu treball i plaure a la vegada al públic més exigent. Tanmateix, les lectures dramatitzades tenen una màgia que l’espectacle acabat no té. És un format on la força de la interpretació recau quasi exclusivament en el poder i el treball de la veu. On la transmissió d’emocions i de sentiments es canalitzen per l’instrument fonador obligant el públic a fer un exercici de complicitat amb la companyia i on tots, públic i intèrprets, hem de jugar amb la fantasia d’una manera diferent que quan l’espectacle ja està muntat.

La creació d’una bona dramatització

Com abans apuntava, les lectures dramatitzades tenen aquella màgia del que encara no està del tot construït, però que va de camí, talment com deia la frase d’Antonio Machado i que Joan Manuel Serrat va musicar: al andar se hace el camino. I és en aquest sentit quan pren forma aquesta frase del poeta sevillà, ja que amb una lectura dramatitzada la companyia proposa una línia, presenta un procés, potser sí que inacabat, però ple de suggeriments implícits. Potser, per a nosaltres, el públic, requereix un treball superior d’imaginació en el qual cadascú hem de dibuixar en el nostre pensament el vestuari dels personatges, l’atrezzo de les escenes o l’escenografia del muntatge, però aquesta és la grandesa d’aquest tipus de formats, que ens permet, si som prou juganers, tornar a ser infants i recuperar aquella fantasia que ens feia creure que érem pirates quan ens posàvem un barret de paper al cap.

Clip Teatres amb Una altra Fedra, si us plau, ens ha obsequiat amb un treball a cavall entre la lectura dramatitzada i la posada en escena, de fet han presentat una producció ben embastada, on gairebé diríem que, amb uns quants assajos més, tindrien un espectacle a punt d’estrenar; un producte acurat des del minimalista, però ben pensat vestuari fins al llibret, que en tot moment estava integrat d’una manera absolutament orgànica pels intèrprets. Clip Teatres, amb aquesta lectura, no només ens ha regalat un format excel·lentment treballat, sinó que ens ha proporcionat l’oportunitat d’exercitar la nostra pròpia creativitat, tant necessària en aquests temps que corren.

I si bé, Espriu va escriure –o reescriure- el mite grec on una dona, Fedra, s’enamora del seu fillastre, Hipòlit, tot i que aquest es negués als seus desitjos i, de manera completament conscient i per raons que ara no vénen al cas, el poeta deixava un final obert a la imaginació del lector/públic, aquesta companyia andreuenca agafa el testimoni del dramaturg i proposa un treball de continuïtat on aquest exercici quimèric no només està en el text, sinó en tot el procés d’elaboració de la posada en escena. 

I, finalment, permeteu-me acabar aquest article amb el mateix poema que la companyia va llegir en finalitzar l’obra perquè...la cultura no és un luxe.

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: -Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret-,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo, a més, amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria." Assaig de Càntic en el Temple de Salvador Espriu i Castelló.

Per Ester Bueno

SANT ANDREU JAZZ BAND ATERRA AL SANT ANDREU TEATRE!

Article publicat a Sant Andreu de Cap a Peus, núm. 582

El dilluns 20 de maig a les 19h, la Big Band més jove d’Europa, la Sant Andreu Jazz Band, ofereix un concert amb el saxofonista americà Dick Oats.

Després d’un març plujós i un abril lletraferit, us proposem que us reserveu amb temps un mes de maig per a la música. Més de quinze joves d’entre 7 i 18 anys participen d’aquesta experiència musical tan enriquidora.

La Sant Andreu Jazz Band és una formació nascuda a Sant Andreu l'any 2006 que sota la direcció de Joan Chamorro ha anat acumulant premis i prestigi per tot arreu on han passat.

Els inicis: arribar i moldre!

El seu debut oficial va ser al Festival Internacional de Jazz de Terrassa dins l'apartat de jazz jove. Aquell mateix any tocaven també a la primera edició del Jazz Classic Non Stop, creat per la Fundació Catalana per la Preservació i Difusió del Jazz Clàssic.

L'any 2007 van tornar al Festival Internacional de Jazz de Terrassa, altra vegada dins de l'apartat de jazz jove, i al Festival de Jazz de Barcelona, primer a l’Auditori i després compartint escenari amb la Locomotora Negra al Palau de la Música. A partir d’aquell moment, la seva participació a festivals de jazz com per exemple el de Barcelona, Tarragona, Andorra, Girona, Terrassa, Arenys de Mar o Granollers, fa que la SAJB es consolidi com a projecte pedagògic musical, reconegut i avalat per músics de renom internacional com Jesse Davis, Terrel Staford, Dick Oatts, Kenn Peploswky, Bobby Gordon, Perico Sambeat, Ricard Gili o Ignasi Terraza, entre d’altres.

Durant els seus 7 anys de trajectòria, la Sant Andreu Jazz Band també ha tingut l’oportunitat d’actuar a Europa, a llocs tan destacats com Marciac o Aix en Provence.

El seu repertori està format per més de 50 temes en constant renovació, on trobem peces de les diferents èpoques del Dixieland, New Orleans, Swing, Big Band, Bebop, Funky i Jazz Vocal.

La banda ha guanyat recentment el premi In-Edit 2012 al millor documental musical per A Film About Kids and Music. I,  per aquesta ocasió, la Sant Andreu Jazz Band, compta amb artistes convidats de prestigi com Ignasi Terraza, Esteve Pi, Josep Traver i Victor Correa que acompanyaran aquesta formació.

Els nois i les noies: una aposta de futur per a la música.

Molts dels integrants de la SAJB són veïns i veïnes de Sant Andreu, alguns els haureu trobat a la biblioteca, d’altres jugant a les places o potser menjant-se el berenar als bancs de la Plaça Orfila. Potser els agraden els jocs de taula o els esports d’aventures, però tots tenen una passió, la música.

 

La Sant Andreu Jazz Band és més que una banda de música. És un projecte musical que ha recuperat el jazz i l’ha posat al cor dels més joves. Per un dia l’era del Cotton Club ens visitarà...i ho farà al Sant Andreu Teatre.

UN MAGNÍFIC PARKING...D'HIVERN

De l'11 al 23 de febrer, excepte divendres 15, es podrà veure a les 20h a la Fabra i Coats, Pell de Mercuri, una inquietant obra de l’autor anglès Philip Ridley. Entrada gratuïta.

Parking Shakespeare és una companyia que es va crear el 2009 i que cada estiu, amb entrada gratuïta, ofereix un Shakespeare a l’aire lliure. Aquest any, la companyia, ha ampliat repertori i temporada teatral i aterra a la Fabra i Coats per oferir una nova producció ben contemporània, Pell de Mercuri, de Philip Ridley.

L’obra ens parla d’un futur apocalíptic, poc temps després que Anglaterra hagi patit un atac amb unes armes químiques conegudes com a butterflies, una mena de droga amb forma de papallona que té uns efectes devastadors en la capacitat de recordar de tot el qui la pren. Les butterflies, a més de perjudicar la memòria, provoquen tremendes al·lucinacions fetes de retalls de records del passat, uns retalls que s’ordenen dins del cap de la víctima de forma incongruent. Dins aquesta realitat enrarida, on les fronteres entre el que és real i el que és al·lucinació no estan gaire clares, trobem una sèrie de personatges que intenten sobreviure en aquest nou món ple de violència gratuïta i absolutament mancat de normes de comportament mínimament comprensibles.

Parking Shakespeare és una companyia que aposta per apropar una cultura de qualitat a tothom de la mà d’actors i actrius que creuen que les arts escèniques han de formar part de la quotidianitat de les persones.

UN IMPÀS PER AL FICA'T AL SAT

Publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus, gener 2013

 

El 2013, una edició modificada amb un calendari més reduït.

El Sant Andreu Teatre, un altre any, ha obert les seves portes per a l’Aparador d’Arts Escèniques Amateurs del Districte de Sant Andreu, Fica’t al Sat. Tanmateix, enguany, s’ofereix amb un format ben particular. Si bé, en anys anterior, els caps de setmana del mes de maig eren per a que les entitats mostressin les seves produccions en aquesta sala professional, aquest any, les companyies que volien participar-hi s’han hagut d’ajustar a dates concretes i separades entre els mesos de gener i l’abril.

Les modificacions d’aquesta edició han estat diverses. Les funcions són en dijous o divendres i s’han hagut de suprimir els premis i la cerimònia de lliurament que es feia al final de cada edició. Tot i així, han estat set les produccions que poden participar d’aquesta edició ‘retallada’.

Una invitació a la reflexió

Encara que aquestes alteracions en el Fica’t al Sat responen a la necessitat obligada del teatre d’allargar la seva programació estable fins a finals de maig, des de l’equip de la sala es conviden a totes les entitats a participar de la reflexió per tal que la propera edició, la número 11,  torni a agafar el protagonisme i l’impuls que es mereix. Potser, amb totes les retallades culturals que planen damunt dels nostres caps, serà una odissea homèrica trobar una solució que agradi tothom, però ben segur que s’invertiran recursos i esforços per tal que la base social que transmet l’Art retrobi el seu espai. I per a que totes les entitats puguin transmetre idees o suggeriments, el Sant Andreu Teatre obre la següent adreça web: info@sat-teatre.cat.  

Properes funcions 

Seguint amb el calendari Fica’t, el dia 28 de febrer a les 21h, la companyia Flocs estrenarà Malson, una versió extremadament lliure i contemporània de Lo somni de Bernat Metge. I el dia 1 de març també a les 21h, Teatre pels Descosits estrenen Mort d’un viatjant, la història del fracàs personal i familiar d’un individu del dramaturg Arthur Miller.

El programa amb el calendari d’actuacions el podeu trobar a la web del Sant Andreu Teatre (www.bcn.cat/santandreuteatre) o bé a les taquilles del teatre.

ENGEGANT MOTORS DE FESTA...DE FESTA MAJOR AMB LA CAPELLA GRAMALLA!

Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Desembre 2012

La coral Capella Gramalla celebra els 26 anys de cant coral amb el concert de Festa Major el 2 de Desembre a les 18.00h a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.

Qui canta els seus mals espanta! - diu la dita popular. I potser és ben cert perquè diuen alguns científics i metges que cantar eixampla la caixa toràcica, relaxa i ajuda a reduir l’estrès, a més de proporcionar benestar i desenvolupar la intel·ligència. Tant és així, que fa 26 anys, el 1986, un grup de persones dirigides per Jordi Sacases van fundar la coral Capella Gramalla de Sant Andreu de Palomar.

Al llarg d’aquests anys, aquesta coral, actualment dirigida per Carme Guinart, ha participat en diverses celebracions i actes tot col·laborant amb alguns dels equipaments de Sant Andreu i de fora de la nostra vila i, tot i que s’han especialitzat en la música del Renaixement, tenen un repertori que abasta des de la fosca Edat Mitjana fins a la modernitat del segle XX. Enguany, per a la Festa Major 2012 oferiran un concert en col·laboració amb la coral El Sagrer i la coral Sant Andreu, tot un luxe de veus sota els murs de la parròquia. Així que si el dia 2 de desembre cap a les 18.00h us acosteu a la Plaça Orfila i sentiu una música celestial que surt de l’església no us penseu que és la maleïda data apocalíptica en què els maies van predir la fi del món, ben al contrari! Serà l’efecte acústic que resultarà de la combinació harmònica d’una sèrie de sons que barítons, mezzosopranos, sopranos, contralts i tenors mesclaran en perfecta melodia. I qui sap?...potser Euterpe, la mussa de la música, us posseeix i sentiu la necessitat de tonificar la vostra musculatura abdominal sense haver d’anar al gimnàs. Si és així, xiuleu i la coral Capella Gramalla amb gran plaer us acollirà!

https://sites.google.com/site/capellagramalla/home

NOVEMBRE VACA A LA FABRA & COATS

Nota publicada a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Novembre 2012

Una part de la 12a mostra de creadores escèniques aterra a la fàbrica de creació (C/ Sant Adrià, 20) els dies 21 i 22 de novembre a les 20h. Preu: 5€.

El Projecte Vaca, associació de dones creadores escèniques, volen compartir el seu Work in progress, que porta per títol Un hangar al cor de l’estranyesa, una dramatúrgia a partir de Moll Oest de Bernard Marie Koltès. Els dies 21 i 22 de novembre aquest espectacle, que encara està en procés de treball, es presentarà al públic sense haver finalitzat el període d’assajos. L’espectacle vol acostar la tasca del desenvolupament d’un muntatge escènic al públic a la vegada que ens parla d’un barri abandonat on algú arriba per morir.

FRAGMENTS DE REALITAT

Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Novembre 2012

 

Podeu trobar l’exposició de ‘Clip Teatres 15è aniversari’ fins el 20 de novembre al Centre Cívic de Sant Andreu.

Qui ho diu que tot en teatre és mentida? El Centre Cívic de Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111) continua acollint l’exposició dels 15 anys de realitats escèniques que ha portat a terme la companyia andreuenca Clip Teatres. La sala d’exposicions del Centre Cívic aplega 34 muntatges fotogràfics que miren endarrere en el temps, que mostren una visió retrospectiva de la feina que hi ha a la recambra de la marca Clip Teatres, des dels C o no C de Teatre fins arribar als moments més actuals. Són fotografies en blanc i negre i en color dels treballs realitzats al llarg de molts anys amb algunes de les cares que han passat per la formació teatral, de les que encara hi són i les que, malauradament, ja l’han deixat. Si parem esment a totes les fotografies podrem identificar actrius reconegudes, veïns i veïnes. Algunes d’aquestes persones han crescut amb el grup, d’altres tot just han començat fa poc, però en totes elles es veu el rigor professional.

També disposades per la sala, com si d’una posada en escena es tractés, trobem un grapat de maquetes d’alguns dels muntatges emblemàtics realitzats. Són escenografies, com petites cases de nines en les quals els personatges del dramaturg Henrik Ibsen podrien prendre vida, o com els escenaris on Pirandello deixava anar els seus personatges a la recerca d’un autor. L’exposició també mostra alguns dels diversos vestuaris que s’han utilitzat i fragments de vídeos d’obres que han realitzat com Tartuf, Ay Carmela, Treballs d’amor perduts, Políticament incorrecte entre altres.

Un grapat de persones han fet possible arribar als 15 anys, 33 obres representades en donen fe! I les fotografies, els vídeos i els records demostren que el teatre també és veritat ...tot i que vist d’una altra manera.

In memoriam: Josep Maria Vidal i Joe Forga

Sant Andreu, bressol i contrada d'artistes

Article publicat al Sant Andreu De Cap a Peus - Octubre 2012

De tots és conegut que Sant Andreu té una població artística vinculada a les arts escèniques sobradament nodrida. També és cert que d’un temps ençà, la música, que inicialment es trobava a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu ara ja té una germana gran que és l’Escola Superior de Música del Taller de Músics. Definitivament, en poc temps l’art inunda els carrers de Sant Andreu com si les retallades culturals no anessin amb ell.

Tant potent és el poder d’imantació cap a la creació artística que destil·la la vila de Sant Andreu que les arts plàstiques també han volgut un bocinet de territori.

Oficial versus oficiós 

Per una banda, el 28 de setembre es va inaugurar dins de la Fabra&Coats el Centre d’Art Contemporani de Barcelona (aquell que havia d’anar al Canòdrom pel qual un suposat director va cobrar suposadament molts diners sense fer-ne suposadament absolutament res, recordeu la notícia?...o les suposicions?). Bé, com que tot, darrerament, va a parar a la Fabra&Coats (excepte el que hi hauria d’anar com és l’Harmonia) l’Ajuntament de Barcelona també ha apostat per incloure l’art contemporani dins d’aquest espai. Fet que va molt bé a la institucionalitat perquè així tots els artistes estaran junts i localitzats. Encara no sabem què s’hi farà al Centre d’Art Contemporani. Serà un viver d’artistes? Un lloc d’exposicions? Un centre de creació? Una urna per a l’oficialitat? Un cop d’efecte?...què serà, serà? El temps ens ho dirà...

Per altra banda, al carrer Gordi número 1, al costat del mercat de Sant Andreu ha nascut l’Associació d’Artistes de Sant Andreu, els impulsors de la qual tenen com a objectiu crear un punt de trobada on persones, grups i entitats es puguin conèixer, creant llaços d'afinitat per tal de facilitar el sorgiment de noves propostes i nous projectes. Volen que sigui un lloc on nous artistes puguin mostrar la seva obra, on poder expressar lliurement pensaments i idees, on la relació entre les diferents generacions sigui un fet des del punt de vista d'aprenentatge i transmissió de coneixements o, senzillament, on passar una estona agradable amb els amics dins d'un ambient tranquil i acollidor i envoltats de l’art més lliure. Un lloc també on s’oferiran tallers i es potenciaran els fòrums. 

... i més

 

No sabem si és casual que Sant Andreu traspuï art de punta a punta, però sí que és cert que hi ha oferta per a tothom i si no ens agrada ni l’oficialitat ni l’oficiositat sempre podem anar a l’art més transgressor, a aquell que no té ni espai perquè no el vol, perquè creu que l’art ha de ser al carrer i, sota aquest paradigma, una tarda qualsevol en una plaça qualsevol podem trobar un grup de poetes, de rapsodes, de músics regalant les seves hores i les seves paraules. I així va ser el 30 de setembre a la plaça del comerç, on la Comissió de Cultura havia organitzat una marató de poesia. Un espai on diversos artistes ens van oferir les seves manifestacions.

Si és que mirem on mirem respirem cultura. I com em deien uns amics extra murs: a Sant Andreu sempre esteu fent coses, oi? Sí, és que a Sant Andreu tenim de tot...

Us recordem: Continuant amb les activitats per celebrar el 15è aniversari dels Clip Teatre, del 19 d'octubre al 17 de novembre hi haurà una exposició retrospectiva de la seva activitat al Centre Cívic Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111). Fotografies, vídeos i altres elements recordaran la trajectòria del grup.

Un clàssic català de vigència ben actual

Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus

 

L’hostal de la Glòria de la companyia Forat sense Fons.

A l’Ateneu de Sant Andreu del 26 de febrer al 4 de març

Quan es commemora el 50è aniversari de la mort de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, la Companyia de Teatre Forat Sense Fons presenta un dels seus textos més actuals L’hostal de la Glòria. Un ventall de personatges s’apleguen a un hostal de Ripoll: la Glòria (Montse Calix), la mestressa, una dona amb empenta que eclipsa el marit; l’Andreu (Xavier Juàrez), el marit dolgut; la Roser (Mariona Garcia), germana de la Glòria i amant de l’Andreu; la senyora Flora (Maria Masllorens) i el senyor Ventós (Antonio Cano), un matrimoni que passa per un mal moment –o no!; la Gertrudis (Gemma Pujol), una minyona que li agrada més escoltar darreres les portes que netejar sota els racons; l’Angeleta (Sandra Lloret) i en Rupit (Sebas Ocaña), la jovenalla de la contrada; en Forcadell (Joan Urtasun), un jutge que abusa del seu poder; en Torelló (Edgar Reig), el desafortunat pretendent de la Roser i en Santaló (Xavier Tost) i Setpervuit (Ismael Herrerías), parroquians amics del bon veure.

El text de Sagarra sap combinar la comèdia i el drama i els actors, potser amb un excés de precipitació en la paraula, saben mantenir l’atenció de l’espectador transitant per moments de tensió difícils d’interpretar. L’autor català, lector i traductor dels clàssics, de Shakespeare i de Dante, domina les emocions humanes i ens mostra un triangle amorós, un entramat d’amor, d’enveja i de gelosies que la companyia Forat Sense Fons ens fa arribar amb generositat i amb moments de gran veritat.

L'excel·lència teatral

Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus

La Gavina d’Anton Txékhov per Sant Pacià Teatre

Sant Pacià: del 17 al 25 de març. Divendres i dissabte a les 21.30h i diumenge a les 19.00h.

Durant la segona quinzena de març, el grup teatral Sant Pacià Teatre (SPT) ha presentat una des les obres més irregulars del teatre rus: La Gavina, d’Anton Txékhov. Aquesta peça, que es va estrenar el 1896 a Sant Petersburg -ben lluny d’aquí-, continua sent, més de 100 anys després, el paradigma d’una decadència sentimental absoluta.

L’autor mostra un auca de personatges que, per diverses raons, estan desencantats i desesperats per la vida que els ha tocat viure. Kòstia (Oriol Perna) és un escriptor frustrat que s’enamora de la Nina (Marta Roig), una jove actriu promesa -que només es queda en promesa- a la qual li ha escrit un monòleg fallit. Tanmateix, la Nina està enamorada de l’autor d’èxit Trigorin (Jordi Roca), l’amant de la Irina (Núria Coma), mare de Kòstia i reconeguda actriu.

Un bon treball, sí senyor!

El director de l’obra, Josep Ignasi Álvarez Riedweg, ha sabut dirigir la peça de forma excel·lent, com si d’una coreografia es tractés. El rebuig, l’amor no correspost, el decaïment han estan tractats de forma poètica, amb la mínima acció, però amb la màxima intenció. La desolació planeja en totes les escenes, mentre els intèrprets dominen l’espai escènic, fins i tot quan mostren uns personatges que van a la deriva.

Definitivament, la companyia SPT ha sabut copsar la decadència d’una societat que s’esmicolava on l’aparença era més important que el sentiment, que les emocions i on la tragèdia, inevitablement, estava servida.

Un Fica't al Sat amb bona salut

Article publicat a las revista Sant Andreu de Cap a Peus. Juny 2012, núm. 573.

Un any més el Fica’t al Sat, l’aparador de les arts escèniques amateurs del districte de Sant Andreu, ens ha mostrat el potencial i la creativitat que destil·len algunes de les entitats més artístiques del territori. Si traduïm la creació en números tenim que, dins d’aquesta mostra, de l’1 al 20 de maig han estat programats 14 grups amb un total de gairebé 150 persones damunt de l’escenari del Sat i que 10 d’aquestes companyies feien l’estrena oficial de l’espectacle presentat. Així, amb aquest números, podem afirmar que, el teatre amateur a Sant Andreu, segueix tenint un component de compromís i devoció que fa que any rere any es mantingui el llistó bel alt. Algunes companyies ja són més que veteranes, d’altres tot just s’han creat per a l’ocasió, com és el cas de la producció presentada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias que ha aplegat intèrprets de diversos grups amb l’objectiu d’homenatjar el dramaturg andreuenc que porta el nom d’aquest Centre d’Estudis. L’obra presentada, Els Vells, va ser tot un èxit que ens va remetre a un Sant Andreu de principis del segle XX, un Sant Andreu que, si bé, sembla que quedi ben lluny, potser, no ho està tant.

El teatre, una eina per a la transformació

Enguany volem destacar la presència d’un espectacle per a públic familiar que ha estat programat en aquesta edició del Fica’t al Sat. Estem parlant d’En clau de Sol, a càrrec del grup de Diables de Sant Andreu. Aquest espectacle, malgrat ser per a un públic que tot just comença a llegir, escriure, multiplicar i dividir presenta una realitat, malauradament, molt propera per als adults. L’argument mostra com tres persones mogudes per la cobdícia i l’ambició volen canviar el món per al seu propi benefici econòmic enganyant els habitants d’un poble molt peculiar. La Sol, una petita nena del poble farà canviar el final d’aquesta història...

Tal i com està el món és d’agrair que es faci teatre, però encara és més gratificant que aquest teatre ens faci reflexionar i que vagi més enllà de la diversió. Perquè, si el teatre ha d’entretenir, commoure i reflexionar, En clau de Sol, ho aconsegueix tot, i ho fa de manera que les persones més petites de la casa vegin la realitat sense paranys. En definitiva, una creació com En clau de Sol ens ajuda a millorar una mica més el nostre entorn i ens mostra que només depèn de nosaltres canviar-lo, treure-li el gris i vestir-lo de colors... val la pena provar-ho, oi?

Clip Teatres està de celebració

Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a peus. Juny 2012, núm. 573.

El maig ha estat un mes ple d’aniversaris significatius, el moviment del 15M ha fet un anyet de vida i l’Associació Cultural Clip Teatres n’ha fet 15, 15 anys!! Ambdós grups van fer la festa d’aniversari el mateix dia, el 12 de maig, i també ambdós grups sembla que tinguin una salut immillorable.

La Plaça de les Palmeres va ser l’escollida per fer la festa d’aniversari de la formació teatral andreuenca i moltes amistats es van acostar per tal de donar-los-hi suport tot sentint la música dels Atomic Boy blues, The blended Bues company i Tant Tendrum, els tres grups que ens van fer passar una bona estona.

Al Centre Cívic de Sant Andreu, seu del grup, quinze anys donen per dur a terme moltes representacions i els de Clip han fet feina sense parar, no en va, un dels seus objectius principals és oferir una temporada de teatre a Sant Andreu amb tres produccions pròpies a l’any a més de les obres de companyies convidades. La tasca que desenvolupen és considerada amateur, tanmateix, el rigor i el compromís hi és present en totes les seves produccions. Cal remarcar que més de 150 persones han passat per les files de Clip Teatres al llarg d’aquests 15 anys, entre tècnics, actors, directors, escenògrafs, etc. i tanta credibilitat i validesa té el seu treball que en diverses ocasions actors i actrius professionals de Sant Andreu han col·laborat en els seus muntatges.

I amb un públic fidel!

Al llarg d’aquests quinze anys, aquesta formació teatral ha contribuït a crear el saludable hàbit d’anar al teatre. La seva dedicació i exigència ha aportat a Sant Andreu un espai de recreació, un esbargiment ferm per als caps de setmana, fet que els ha premiat amb un públic incondicional i constant que aprecia la feina ben feta.

I per a aquest públic i tot aquell que es vulgui sumar, Clip Teatres ofereixen una temporada complerta d’aniversari, una programació versàtil i entregada de l’1 al 17 de juny amb la coproducció Els vells, d’Ignasi Iglésias i ja, a l’octubre, una exposició retrospectiva d’aquests quinze anys de vida i l’obra Toquem el dos, sota la direcció d’Enric Vila.

Una programació d’aniversari musical, teatral i, en definitiva cultural és el que ens depara aquest grup històric de Sant Andreu, tanmateix, tingueu paciència que el Cap a Peus us anirà informant de totes les activitats d’aquest Grup de Teatre...amb majúscules.

Crònica de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu (EMMSA)

Radiografia d’un pentagrama

Havia de trobar-me amb el coordinador cultural de l’EMMSA al carrer dels Segadors número 2, seu de l’escola, i ja anava una mica justa. No volia fer tard perquè intuïa que descobrir les interioritats de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu seria una experiència prou satisfactòria. Certament no em va decebre, ja que si bé era un dia d’aquests frescots d’abril que no convidava gens a sortir de casa, en creuar la porta de l’escola una agradable sensació de calidesa em va atrapar. Nens i nenes, joves d’edats variades sortien entusiastes de les seves classes amb els instruments a les mans, més pendents de la partitura treballada que de com les cordes i els vents compartirien l’insuficient ascensor. L’alumnat transmetia molta alegria, il•lusió i, malgrat la seva joventut, certa serenor...ja ho diuen ja que la música estova i apaivaga les feres.  

Projectes sense parar!

En Joan Ignasi, el coordinador, em va fer passar a un dels espais de l’escola on els músics/docents impartien les seves classes. Era una aula reduïda, gairebé íntima, amb un piano, faristols i algunes cadires poc ordenades. Tanmateix, hom podia percebre una atmosfera de treball, d’esforç i a la vegada de gaudi, qualitats que el professorat transmetia. És, sens dubte, la pervivència dels coneixements més el llegat de l’experiència.

Vam començar a parlar dels objectius de l’escola, dels propers concerts, de la jornada de portes obertes, de les audicions de les agrupacions, de les trobades de corals amb petits i grans i de les col•laboracions, com la que fan dins del projecte JUNTS, un intercanvi internacional d’alumnes i música entre l’EMMSA i escoles d’altres països per tal que els i les alumnes d’ambdues escoles s’enriqueixin de les músiques del món. Enguany el país visitat era Senegal i, sens dubte, seria una grata experiència per a tots els alumnes que culminaria amb un concert de música Senegalesa el proper 25 de maig.

La conversa amb el coordinador anava i venia entre diversos temes, havia esdevingut una jam-session verbal. Jo preguntava i ell responia, de fet, es respirava una bona sintonia. Però el temps de l’entrevista s’acabava i encara em quedaven moltes preguntes. No havíem parlat del tàndem Andrea Motis i Joan Chamorro, dels veïns del Taller de Músics, del futur incert de la cultura...potser un altre dia amb una nova melodia...

Amb la música...a la Plaça Orfila!

Som a divendres. Concretament el 23 de març a les 19.30h del vespre. Surto del metro de la Plaça Orfila disposada a gaudir del merescut descans de final de setmana quant, pujant les escales, sento una música. Les notes d’un piano m’indiquen que alguna cosa s’està coent al mig de la plaça i les meves expectatives d’assaborir un primaverenc i actiu cap de setmana comencen a millorar per moments.

Un grup de persones de diverses edats escolten amb atenció les fuses, semifuses, tresets, arpegis i, fins i tot, els silencis que nois i noies de l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu obsequien a totes aquelles que ens acostem. És un concert de combos amb piano, i no, no són músics professionals, són estudiants, però sonen com si ho fossin, de fet, la professió ja la porten a dins. Al darrere hi ha moltes hores invertides, molta tenacitat, assajar una i mil vegades per aconseguir l’objectiu desitjat, que tot el que hi ha escrit al pentagrama es transformi i es tradueixi en un so coordinat, en una harmonia musical. Piano, bateria, saxos, flautes i un baix amenitzen l’entrada del cap de setmana i les melodies d’un jazz fresc, jove i vigoritzant em transporten a una Nova Orleans on la música al carrer acompanya sempre els vianants. Miro al meu voltant i el públic assistent, tot i que tímidament, es mou, igual que jo, al ritme que marquen les notes. És inevitable deixar-se portar per aquestes melodies que estimulen el sentit de l’oïda, és com una catarsi grupal. Això és cultura! I el carrer és l’espai ideal per fer-la arribar a tothom. Qualsevol excusa és bona i aquesta vegada ha estat la participació i el suport que l’escola ha donat a l’off concurs per a músics amateurs Maria Canals.

Què tenim?

Que què tenim? A Sant Andreu tenim una escola de música on no només es formen futurs professionals, sinó que ho fan amb generositat, compartint amb nosaltres el resultat de moltes hores d’estudi, de molta persistència, fermesa i esforç, sobretot esforç. I aquest afany es veu recompensat en una feina ben feta, on l’equip suma les individualitats de cadascú, on el tot, com deia Aristòtil, sempre és més que la suma de les parts.

Finalment, s’acaba el concert i tot són somriures còmplices entre els músics. Jo també somric, però d’agraïment, el meu cap de setmana ha començat de la millor manera possible, amb cultura!

La Cercavila, una fusió de festa i reivindicació

Emotiva, festiva, alegre, integradora, col•lectiva. Plena d’entitats i farcida de participants. Així va començar la cercavila de la Festa Major de Sant Andreu 2011. Preparats, preparades? Des de dalt del campanar la pancarta treu el nas. En realitat, ella és el tret de sortida i sense ella no seria el mateix. Baixa de manera vacil•lant, però ferma, potser premonitòria de l’any que ens espera! Uff, el rellotge, un any més, ha estat salvat. A poc a poc, es van llegint totes les lletres, no en falta ni una i això que pensàvem que amb les retallades...

A peu d’església, els geganters, van cenyint-se la faixa. Ja són a punt i tots junts comencem a caminar. Sonen els timbals, les caixes i els xiulets. Crida la canalla, excitada i emocionada. Per a alguns infants és la primera vegada, no obstant això no tenen por, la seva mirada il•luminada és el reflex d’anys de tradició, de cultura de base i de transmissió de valors d’una generació a l’altra.

Volem l’Ateneu!

Tanmateix, aquesta ha estat una cercavila amb un sentiment diferent, perquè malgrat la festa i l’alegria, la reivindicació també hi era present. “Volem l’Ateneu”! clamava una gran pancarta, “Volem l’Ateneu!”proclamaven els adhesius que lluïen al pit homes, dones i infants de totes les edats. La demanda ha estat clara: que L’Harmonia, Federació d’Entitats de Sant Andreu, s’ocupi de la gestió del nou equipament catalogat com a Casal de Barri projectat dins el recinte de la Fabra i Coats. Així doncs, Sant Andreu ha parlat i el Leviatan des de la seva talaia administrativa i poderosa ha d’escoltar. I ha de donar respostes!

Malgrat el poc temps que falta perquè s’acabin les obres, el districte continua jugant amb les entitats, continua oferint paraules d’incertesa i d’ambigüitat. Sabem que l’Harmonia ha fet la feina, una bona feina, però i l’administració? ... seguim sense resposta.

El Sat provoca un augment de temperatura corporal!!

Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus. Gener 2012.

El Jardí de les Malícies de la Cia. Teatre al Detall
Al Sant Andreu Teatre del 26 de gener al 8 de març. Dijous a les 21h.


Després de l’escudella, els canalons i el tortell de reis el SAT ens proposa dolces i suggerents paraules dites a cau d’orella. Mots xiuxiuejats amb gust de bombó, salpicats amb una mica de pebre vermell.

Des de finals de gener fins a principis de març, el Sat, Sant Andreu Teatre acull un delicat recital de poesia eròtica, El Jardí de les Malícies de la Cia. Teatre al Detall que no només entusiasmarà els amants de la poesia, sinó també a tots els amants en general.

Aquesta proposta teatral, basada en un llibre de Miquel Desclot, amb poemes de Goethe, la Fontaine o John Donne és un recull de versos, potser una mica irreverents, però decididament frescos i divertits, que van des de l’Edat Mitjana fins al Segle XX. Un bon espectacle que fa un maridatge de cultura. Poesia i teatre damunt de l’escenari!

Preparats per a seduir-vos trobareu els intèrprets Txell Botey (El cor de la ciutat, Mirall trencat, Temps de silenci) i Xavi Idàñez (Porca misèria, Ventdelplà, El cor de la ciutat), tots dos dirigits magistralment per Joan Maria Segura, un director d’escena que ja ha deixat de ser emergent per esdevenir un dels més recomanats.

Amb aquesta peça, sens dubte que aquest any, a Sant Andreu, les pessigolles de l’escalfor de l’estiu, arribaran abans del que toca...

Can Guardiola: la història d’una recuperació i la pervivència de la història

Ampliació de l'article realitzat en col·laboració amb Carlos Faneca per a la revista Sant Andreu De Cap a Peus


Som al 1900. La vila de Sant Andreu del Palomar havia estat annexionada a Barcelona feia només tres anys per la Reina Regent Maria Cristina i el canvi de segle ja apuntava maneres amb un impuls industrialitzador que propiciava un increment de població i una oferta de feina per a molts veïns de Sant Andreu. Aquest afany de creació d’indústria va fer que es construïssin habitatges per a famílies que canviarien la fesomia d’un territori bàsicament agrícola cap a un entorn on creixerien tallers i empreses com la tèxtil Fabra i Coats (1903). A la cruïlla del carrer Cuba amb la Rambla, Can Guardiola fou una d’aquestes cases i Josep Codina i Clapés en va ser l’autor de la reforma el 1904. L’edifici pertanyia al modernisme més ascendent, un corrent artístic que es proposava fer de pont entre la tradició constructiva i la tècnica més moderna, on el ferro forjat era un referent estètic (hem de recordar que el 1889 s’havia construït la Torre Eiffel en el marc de l’Exposició Universal).

Què va passar?

El pas del temps va deteriorar l’edifici i el desús va degradar la planta. L’especulació planava com un voltor buscant la presa. El 1988 l’Associació de Veïns va conèixer la situació que amenaçava la permanència de l’emblemàtic edifici: per una banda, una empresa immobiliària oferia 35 milions de les antigues pessetes pel solar amb l’objectiu d’enderrocar-la i, en el seu lloc, construir-hi un bloc de pisos amb pàrquing; i per altra banda, una entitat financera n’oferia 25 milions per restaurar-la i posar-hi oficines. Sant Andreu s’hi va resistir. Can Guardiola havia de ser rehabilitada, catalogada com a patrimoni històrico-artístic i destinada a l’ús públic.

La mobilització dels veïns

Davant aquesta difícil situació, l'Associació de Veïns es va posar en marxa de seguida, mobilitzant-se per salvaguardar un dels tresors del poble. L’actuació dels veïns tenia quatre objectius per assolir: Primerament suspendre la llicència d’obres i evitar així l’enderrocament immediat de l’edifici; més tard catalogar Can Guardiola Patrimoni Històrico-Artístic; el tercer pas era adquirir l’edifici amb l’ajuda d’alguna institució o administració, i finalment rehabilitar-lo i destinar-lo a l’ús públic. Els veïns van tenir així una actuació primordial, participant en actes i reivindicacions que comptaven amb el suport d'Entitats i Partits polítics andreuencs. Al Juny del 1990, tres anys després que l'Associació de Veïns posés en marxa la campanya "Salvem Can Guardiola", el conseller de Benestar Social, Antoni Comas, en feia pública la compra per part de la Generalitat, per rehabilitar-la i destinar-la a l’ús públic.

Can Guardiola ara i sempre

Avui dia, Can Guardiola conforma un dels espais més importants pels veïns de Sant Andreu. Des de la seva rehabilitació, l’edifici ha estat destinat a l’ús públic amb la conformació d’un hotel d'Entitats on gran part de les associacions de caràcter cívic i social de la nostra vila utilitzen les seves instal•lacions en forma de seu. Esperem que Can Guardiola segueixi nodrint per molts anys més d’equipaments cívics als andreuencs, aquells que van lluitar per salvar-la.