Em descobreixo sensible, però sóc trapella i molt, molt inquieta.

També sóc creativa, generosa i divertida... vaja... i que no ho som tots? Això sí, diuen de mi que sóc tossuda, però jo prefereixo dir-ne tenaç. Sóc aquella, la que seu a la tercera fila, la del barret al cap i les plomes al voltant del coll...






martes, 8 de enero de 2013

ENGEGANT MOTORS DE FESTA...DE FESTA MAJOR AMB LA CAPELLA GRAMALLA!



Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Desembre 2012


La coral Capella Gramalla celebra els 26 anys de cant coral amb el concert de Festa Major el 2 de Desembre a les 18.00h a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.

Qui canta els seus mals espanta! - diu la dita popular. I potser és ben cert perquè diuen alguns científics i metges que cantar eixampla la caixa toràcica, relaxa i ajuda a reduir l’estrès, a més de proporcionar benestar i desenvolupar la intel·ligència. Tant és així, que fa 26 anys, el 1986, un grup de persones dirigides per Jordi Sacases van fundar la coral Capella Gramalla de Sant Andreu de Palomar.

Al llarg d’aquests anys, aquesta coral, actualment dirigida per Carme Guinart, ha participat en diverses celebracions i actes tot col·laborant amb alguns dels equipaments de Sant Andreu i de fora de la nostra vila i, tot i que s’han especialitzat en la música del Renaixement, tenen un repertori que abasta des de la fosca Edat Mitjana fins a la modernitat del segle XX. Enguany, per a la Festa Major 2012 oferiran un concert en col·laboració amb la coral El Sagrer i la coral Sant Andreu, tot un luxe de veus sota els murs de la parròquia. Així que si el dia 2 de desembre cap a les 18.00h us acosteu a la Plaça Orfila i sentiu una música celestial que surt de l’església no us penseu que és la maleïda data apocalíptica en què els maies van predir la fi del món, ben al contrari! Serà l’efecte acústic que resultarà de la combinació harmònica d’una sèrie de sons que barítons, mezzosopranos, sopranos, contralts i tenors mesclaran en perfecta melodia. I qui sap?...potser Euterpe, la mussa de la música, us posseeix i sentiu la necessitat de tonificar la vostra musculatura abdominal sense haver d’anar al gimnàs. Si és així, xiuleu i la coral Capella Gramalla amb gran plaer us acollirà!

NOVEMBRE VACA A LA FABRA & COATS



Nota publicada a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Novembre 2012

Una part de la 12a mostra de creadores escèniques aterra a la fàbrica de creació (C/ Sant Adrià, 20) els dies 21 i 22 de novembre a les 20h. Preu: 5€.

El Projecte Vaca, associació de dones creadores escèniques, volen compartir el seu Work in progress, que porta per títol Un hangar al cor de l’estranyesa, una dramatúrgia a partir de Moll Oest de Bernard Marie Koltès. Els dies 21 i 22 de novembre aquest espectacle, que encara està en procés de treball, es presentarà al públic sense haver finalitzat el període d’assajos. L’espectacle vol acostar la tasca del desenvolupament d’un muntatge escènic al públic a la vegada que ens parla d’un barri abandonat on algú arriba per morir.

FRAGMENTS DE REALITAT



Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Novembre 2012

 
Podeu trobar l’exposició de ‘Clip Teatres 15è aniversari’ fins el 20 de novembre al Centre Cívic de Sant Andreu.

Qui ho diu que tot en teatre és mentida? El Centre Cívic de Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111) continua acollint l’exposició dels 15 anys de realitats escèniques que ha portat a terme la companyia andreuenca Clip Teatres. La sala d’exposicions del Centre Cívic aplega 34 muntatges fotogràfics que miren endarrere en el temps, que mostren una visió retrospectiva de la feina que hi ha a la recambra de la marca Clip Teatres, des dels C o no C de Teatre fins arribar als moments més actuals. Són fotografies en blanc i negre i en color dels treballs realitzats al llarg de molts anys amb algunes de les cares que han passat per la formació teatral, de les que encara hi són i les que, malauradament, ja l’han deixat. Si parem esment a totes les fotografies podrem identificar actrius reconegudes, veïns i veïnes. Algunes d’aquestes persones han crescut amb el grup, d’altres tot just han començat fa poc, però en totes elles es veu el rigor professional.

També disposades per la sala, com si d’una posada en escena es tractés, trobem un grapat de maquetes d’alguns dels muntatges emblemàtics realitzats. Són escenografies, com petites cases de nines en les quals els personatges del dramaturg Henrik Ibsen podrien prendre vida, o com els escenaris on Pirandello deixava anar els seus personatges a la recerca d’un autor. L’exposició també mostra alguns dels diversos vestuaris que s’han utilitzat i fragments de vídeos d’obres que han realitzat com Tartuf, Ay Carmela, Treballs d’amor perduts, Políticament incorrecte entre altres.
Un grapat de persones han fet possible arribar als 15 anys, 33 obres representades en donen fe! I les fotografies, els vídeos i els records demostren que el teatre també és veritat ...tot i que vist d’una altra manera.
In memoriam: Josep Maria Vidal i Joe Forga


lunes, 22 de octubre de 2012

Sant Andreu, bressol i contrada d'artistes

Article publicat al Sant Andreu De Cap a Peus - Octubre 2012


De tots és conegut que Sant Andreu té una població artística vinculada a les arts escèniques sobradament nodrida. També és cert que d’un temps ençà, la música, que inicialment es trobava a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu ara ja té una germana gran que és l’Escola Superior de Música del Taller de Músics. Definitivament, en poc temps l’art inunda els carrers de Sant Andreu com si les retallades culturals no anessin amb ell.

Tant potent és el poder d’imantació cap a la creació artística que destil·la la vila de Sant Andreu que les arts plàstiques també han volgut un bocinet de territori.

Oficial versus oficiós 

Per una banda, el 28 de setembre es va inaugurar dins de la Fabra&Coats el Centre d’Art Contemporani de Barcelona (aquell que havia d’anar al Canòdrom pel qual un suposat director va cobrar suposadament molts diners sense fer-ne suposadament absolutament res, recordeu la notícia?...o les suposicions?). Bé, com que tot, darrerament, va a parar a la Fabra&Coats (excepte el que hi hauria d’anar com és l’Harmonia) l’Ajuntament de Barcelona també ha apostat per incloure l’art contemporani dins d’aquest espai. Fet que va molt bé a la institucionalitat perquè així tots els artistes estaran junts i localitzats. Encara no sabem què s’hi farà al Centre d’Art Contemporani. Serà un viver d’artistes? Un lloc d’exposicions? Un centre de creació? Una urna per a l’oficialitat? Un cop d’efecte?...què serà, serà? El temps ens ho dirà...

Per altra banda, al carrer Gordi número 1, al costat del mercat de Sant Andreu ha nascut l’Associació d’Artistes de Sant Andreu, els impulsors de la qual tenen com a objectiu crear un punt de trobada on persones, grups i entitats es puguin conèixer, creant llaços d'afinitat per tal de facilitar el sorgiment de noves propostes i nous projectes. Volen que sigui un lloc on nous artistes puguin mostrar la seva obra, on poder expressar lliurement pensaments i idees, on la relació entre les diferents generacions sigui un fet des del punt de vista d'aprenentatge i transmissió de coneixements o, senzillament, on passar una estona agradable amb els amics dins d'un ambient tranquil i acollidor i envoltats de l’art més lliure. Un lloc també on s’oferiran tallers i es potenciaran els fòrums. 

... i més
 
No sabem si és casual que Sant Andreu traspuï art de punta a punta, però sí que és cert que hi ha oferta per a tothom i si no ens agrada ni l’oficialitat ni l’oficiositat sempre podem anar a l’art més transgressor, a aquell que no té ni espai perquè no el vol, perquè creu que l’art ha de ser al carrer i, sota aquest paradigma, una tarda qualsevol en una plaça qualsevol podem trobar un grup de poetes, de rapsodes, de músics regalant les seves hores i les seves paraules. I així va ser el 30 de setembre a la plaça del comerç, on la Comissió de Cultura havia organitzat una marató de poesia. Un espai on diversos artistes ens van oferir les seves manifestacions.

Si és que mirem on mirem respirem cultura. I com em deien uns amics extra murs: a Sant Andreu sempre esteu fent coses, oi? Sí, és que a Sant Andreu tenim de tot...

Us recordem: Continuant amb les activitats per celebrar el 15è aniversari dels Clip Teatre, del 19 d'octubre al 17 de novembre hi haurà una exposició retrospectiva de la seva activitat al Centre Cívic Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111). Fotografies, vídeos i altres elements recordaran la trajectòria del grup.

lunes, 25 de junio de 2012

Un clàssic català de vigència ben actual


Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus
 
L’hostal de la Glòria de la companyia Forat sense Fons.
A l’Ateneu de Sant Andreu del 26 de febrer al 4 de març

Quan es commemora el 50è aniversari de la mort de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, la Companyia de Teatre Forat Sense Fons presenta un dels seus textos més actuals L’hostal de la Glòria. Un ventall de personatges s’apleguen a un hostal de Ripoll: la Glòria (Montse Calix), la mestressa, una dona amb empenta que eclipsa el marit; l’Andreu (Xavier Juàrez), el marit dolgut; la Roser (Mariona Garcia), germana de la Glòria i amant de l’Andreu; la senyora Flora (Maria Masllorens) i el senyor Ventós (Antonio Cano), un matrimoni que passa per un mal moment –o no!; la Gertrudis (Gemma Pujol), una minyona que li agrada més escoltar darreres les portes que netejar sota els racons; l’Angeleta (Sandra Lloret) i en Rupit (Sebas Ocaña), la jovenalla de la contrada; en Forcadell (Joan Urtasun), un jutge que abusa del seu poder; en Torelló (Edgar Reig), el desafortunat pretendent de la Roser i en Santaló (Xavier Tost) i Setpervuit (Ismael Herrerías), parroquians amics del bon veure.

El text de Sagarra sap combinar la comèdia i el drama i els actors, potser amb un excés de precipitació en la paraula, saben mantenir l’atenció de l’espectador transitant per moments de tensió difícils d’interpretar. L’autor català, lector i traductor dels clàssics, de Shakespeare i de Dante, domina les emocions humanes i ens mostra un triangle amorós, un entramat d’amor, d’enveja i de gelosies que la companyia Forat Sense Fons ens fa arribar amb generositat i amb moments de gran veritat.

L'excel·lència teatral


Article publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus

La Gavina d’Anton Txékhov per Sant Pacià Teatre
Sant Pacià: del 17 al 25 de març. Divendres i dissabte a les 21.30h i diumenge a les 19.00h.

Durant la segona quinzena de març, el grup teatral Sant Pacià Teatre (SPT) ha presentat una des les obres més irregulars del teatre rus: La Gavina, d’Anton Txékhov. Aquesta peça, que es va estrenar el 1896 a Sant Petersburg -ben lluny d’aquí-, continua sent, més de 100 anys després, el paradigma d’una decadència sentimental absoluta.

L’autor mostra un auca de personatges que, per diverses raons, estan desencantats i desesperats per la vida que els ha tocat viure. Kòstia (Oriol Perna) és un escriptor frustrat que s’enamora de la Nina (Marta Roig), una jove actriu promesa -que només es queda en promesa- a la qual li ha escrit un monòleg fallit. Tanmateix, la Nina està enamorada de l’autor d’èxit Trigorin (Jordi Roca), l’amant de la Irina (Núria Coma), mare de Kòstia i reconeguda actriu.

Un bon treball, sí senyor!

El director de l’obra, Josep Ignasi Álvarez Riedweg, ha sabut dirigir la peça de forma excel·lent, com si d’una coreografia es tractés. El rebuig, l’amor no correspost, el decaïment han estan tractats de forma poètica, amb la mínima acció, però amb la màxima intenció. La desolació planeja en totes les escenes, mentre els intèrprets dominen l’espai escènic, fins i tot quan mostren uns personatges que van a la deriva.

Definitivament, la companyia SPT ha sabut copsar la decadència d’una societat que s’esmicolava on l’aparença era més important que el sentiment, que les emocions i on la tragèdia, inevitablement, estava servida.




Un Fica't al Sat amb bona salut


Article publicat a las revista Sant Andreu de Cap a Peus. Juny 2012, núm. 573.

Un any més el Fica’t al Sat, l’aparador de les arts escèniques amateurs del districte de Sant Andreu, ens ha mostrat el potencial i la creativitat que destil·len algunes de les entitats més artístiques del territori. Si traduïm la creació en números tenim que, dins d’aquesta mostra, de l’1 al 20 de maig han estat programats 14 grups amb un total de gairebé 150 persones damunt de l’escenari del Sat i que 10 d’aquestes companyies feien l’estrena oficial de l’espectacle presentat. Així, amb aquest números, podem afirmar que, el teatre amateur a Sant Andreu, segueix tenint un component de compromís i devoció que fa que any rere any es mantingui el llistó bel alt. Algunes companyies ja són més que veteranes, d’altres tot just s’han creat per a l’ocasió, com és el cas de la producció presentada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias que ha aplegat intèrprets de diversos grups amb l’objectiu d’homenatjar el dramaturg andreuenc que porta el nom d’aquest Centre d’Estudis. L’obra presentada, Els Vells, va ser tot un èxit que ens va remetre a un Sant Andreu de principis del segle XX, un Sant Andreu que, si bé, sembla que quedi ben lluny, potser, no ho està tant.

El teatre, una eina per a la transformació

Enguany volem destacar la presència d’un espectacle per a públic familiar que ha estat programat en aquesta edició del Fica’t al Sat. Estem parlant d’En clau de Sol, a càrrec del grup de Diables de Sant Andreu. Aquest espectacle, malgrat ser per a un públic que tot just comença a llegir, escriure, multiplicar i dividir presenta una realitat, malauradament, molt propera per als adults. L’argument mostra com tres persones mogudes per la cobdícia i l’ambició volen canviar el món per al seu propi benefici econòmic enganyant els habitants d’un poble molt peculiar. La Sol, una petita nena del poble farà canviar el final d’aquesta història...
Tal i com està el món és d’agrair que es faci teatre, però encara és més gratificant que aquest teatre ens faci reflexionar i que vagi més enllà de la diversió. Perquè, si el teatre ha d’entretenir, commoure i reflexionar, En clau de Sol, ho aconsegueix tot, i ho fa de manera que les persones més petites de la casa vegin la realitat sense paranys. En definitiva, una creació com En clau de Sol ens ajuda a millorar una mica més el nostre entorn i ens mostra que només depèn de nosaltres canviar-lo, treure-li el gris i vestir-lo de colors... val la pena provar-ho, oi?