UN MAGNÍFIC PARKING...D'HIVERN

De l'11 al 23 de febrer, excepte divendres 15, es podrà veure a les 20h a la Fabra i Coats, Pell de Mercuri, una inquietant obra de l’autor anglès Philip Ridley. Entrada gratuïta.

Parking Shakespeare és una companyia que es va crear el 2009 i que cada estiu, amb entrada gratuïta, ofereix un Shakespeare a l’aire lliure. Aquest any, la companyia, ha ampliat repertori i temporada teatral i aterra a la Fabra i Coats per oferir una nova producció ben contemporània, Pell de Mercuri, de Philip Ridley.

L’obra ens parla d’un futur apocalíptic, poc temps després que Anglaterra hagi patit un atac amb unes armes químiques conegudes com a butterflies, una mena de droga amb forma de papallona que té uns efectes devastadors en la capacitat de recordar de tot el qui la pren. Les butterflies, a més de perjudicar la memòria, provoquen tremendes al·lucinacions fetes de retalls de records del passat, uns retalls que s’ordenen dins del cap de la víctima de forma incongruent. Dins aquesta realitat enrarida, on les fronteres entre el que és real i el que és al·lucinació no estan gaire clares, trobem una sèrie de personatges que intenten sobreviure en aquest nou món ple de violència gratuïta i absolutament mancat de normes de comportament mínimament comprensibles.

Parking Shakespeare és una companyia que aposta per apropar una cultura de qualitat a tothom de la mà d’actors i actrius que creuen que les arts escèniques han de formar part de la quotidianitat de les persones.

UN IMPÀS PER AL FICA'T AL SAT

Publicat a la revista Sant Andreu de Cap a Peus, gener 2013

 

El 2013, una edició modificada amb un calendari més reduït.

El Sant Andreu Teatre, un altre any, ha obert les seves portes per a l’Aparador d’Arts Escèniques Amateurs del Districte de Sant Andreu, Fica’t al Sat. Tanmateix, enguany, s’ofereix amb un format ben particular. Si bé, en anys anterior, els caps de setmana del mes de maig eren per a que les entitats mostressin les seves produccions en aquesta sala professional, aquest any, les companyies que volien participar-hi s’han hagut d’ajustar a dates concretes i separades entre els mesos de gener i l’abril.

Les modificacions d’aquesta edició han estat diverses. Les funcions són en dijous o divendres i s’han hagut de suprimir els premis i la cerimònia de lliurament que es feia al final de cada edició. Tot i així, han estat set les produccions que poden participar d’aquesta edició ‘retallada’.

Una invitació a la reflexió

Encara que aquestes alteracions en el Fica’t al Sat responen a la necessitat obligada del teatre d’allargar la seva programació estable fins a finals de maig, des de l’equip de la sala es conviden a totes les entitats a participar de la reflexió per tal que la propera edició, la número 11,  torni a agafar el protagonisme i l’impuls que es mereix. Potser, amb totes les retallades culturals que planen damunt dels nostres caps, serà una odissea homèrica trobar una solució que agradi tothom, però ben segur que s’invertiran recursos i esforços per tal que la base social que transmet l’Art retrobi el seu espai. I per a que totes les entitats puguin transmetre idees o suggeriments, el Sant Andreu Teatre obre la següent adreça web: info@sat-teatre.cat.  

Properes funcions 

Seguint amb el calendari Fica’t, el dia 28 de febrer a les 21h, la companyia Flocs estrenarà Malson, una versió extremadament lliure i contemporània de Lo somni de Bernat Metge. I el dia 1 de març també a les 21h, Teatre pels Descosits estrenen Mort d’un viatjant, la història del fracàs personal i familiar d’un individu del dramaturg Arthur Miller.

El programa amb el calendari d’actuacions el podeu trobar a la web del Sant Andreu Teatre (www.bcn.cat/santandreuteatre) o bé a les taquilles del teatre.

EL CONDE DE TORREFIEL: ¿UN ARREBATO ARTÍSTICO O UNA VANGUARDIA QUE SE QUEDA?

Publicat a: El Club Express

19 y 20 de Enero 2013 en Artes Escénicas, Barcelona, Sala Antic Teatre

Texto: Ester Bueno

La Sala Antic Teatre, en Barcelona, siempre es sinónimo de un arte que apuesta por la búsqueda de nuevos formatos y que no teme arriesgar dando cabida a propuestas escénicas difíciles de clasificar. Con Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke, esta sala barcelonesa ha colgado el cartel de Agotadas las localidades. 

Des de principio del montaje, la compañía El conde de Torrefiel, sin incomodar al espectador, rompe el esquema de catalogación teatral para ofrecer la esencia del arte contemporáneo. Aquel arte que, a menudo, sin conocer las circunstancias del autor ni del movimiento al cual pertenece, sitúa al espectador en la virginal tesitura de recibir y entregarse por el simple placer de dejarse sorprender. Porque, en realidad, Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke, no deja de ser una sorpresa detrás de otra, una concatenación de piezas inicialmente independientes entre sí que se suceden reproduciendo historias que, sin ser densas, muestran un transfondo para el espectador y que atrapan por la particular honestidad del producto mostrado. 

Para los profanos en la filmografía del director de cine austriaco, cabe decir que no es necesario conocer el estilo inquietante y desconcertador del cineasta para disfrutar de un espectáculo que plantea cuestiones sociales y critica actitudes con un lenguaje que evita cualquier convención teatral. Con un texto, directo en la palabra y que utiliza formas distintas en el espacio vacío, quizás aquel espacio vacío en el que Peter Brook definía como elemental en la forma de hacer y transmitir teatro, los intérpretes provocan reacciones alejadas de la emoción. Así, este espectáculo, cercano a la performance aun dentro de una caja italiana, mantiene el distanciamiento brechtiano que el señor Haneke inhala en sus películas. 

En definitiva, es innegable que El conde de Torrefiel no deja indiferente. El montaje transmite una contemporaneidad que atrae a un público sediento de explorar textos y formas artísticas que van más allá de los parámetros de la escena actual. Quizás, visionando la propuesta que visiona, nos encontramos ante una tipología de teatro que podríamos definir como nuevos espectáculos 3.0…o quizás no. Les seguiremos los pasos.

ENGEGANT MOTORS DE FESTA...DE FESTA MAJOR AMB LA CAPELLA GRAMALLA!

Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Desembre 2012

La coral Capella Gramalla celebra els 26 anys de cant coral amb el concert de Festa Major el 2 de Desembre a les 18.00h a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.

Qui canta els seus mals espanta! - diu la dita popular. I potser és ben cert perquè diuen alguns científics i metges que cantar eixampla la caixa toràcica, relaxa i ajuda a reduir l’estrès, a més de proporcionar benestar i desenvolupar la intel·ligència. Tant és així, que fa 26 anys, el 1986, un grup de persones dirigides per Jordi Sacases van fundar la coral Capella Gramalla de Sant Andreu de Palomar.

Al llarg d’aquests anys, aquesta coral, actualment dirigida per Carme Guinart, ha participat en diverses celebracions i actes tot col·laborant amb alguns dels equipaments de Sant Andreu i de fora de la nostra vila i, tot i que s’han especialitzat en la música del Renaixement, tenen un repertori que abasta des de la fosca Edat Mitjana fins a la modernitat del segle XX. Enguany, per a la Festa Major 2012 oferiran un concert en col·laboració amb la coral El Sagrer i la coral Sant Andreu, tot un luxe de veus sota els murs de la parròquia. Així que si el dia 2 de desembre cap a les 18.00h us acosteu a la Plaça Orfila i sentiu una música celestial que surt de l’església no us penseu que és la maleïda data apocalíptica en què els maies van predir la fi del món, ben al contrari! Serà l’efecte acústic que resultarà de la combinació harmònica d’una sèrie de sons que barítons, mezzosopranos, sopranos, contralts i tenors mesclaran en perfecta melodia. I qui sap?...potser Euterpe, la mussa de la música, us posseeix i sentiu la necessitat de tonificar la vostra musculatura abdominal sense haver d’anar al gimnàs. Si és així, xiuleu i la coral Capella Gramalla amb gran plaer us acollirà!

https://sites.google.com/site/capellagramalla/home

NOVEMBRE VACA A LA FABRA & COATS

Nota publicada a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Novembre 2012

Una part de la 12a mostra de creadores escèniques aterra a la fàbrica de creació (C/ Sant Adrià, 20) els dies 21 i 22 de novembre a les 20h. Preu: 5€.

El Projecte Vaca, associació de dones creadores escèniques, volen compartir el seu Work in progress, que porta per títol Un hangar al cor de l’estranyesa, una dramatúrgia a partir de Moll Oest de Bernard Marie Koltès. Els dies 21 i 22 de novembre aquest espectacle, que encara està en procés de treball, es presentarà al públic sense haver finalitzat el període d’assajos. L’espectacle vol acostar la tasca del desenvolupament d’un muntatge escènic al públic a la vegada que ens parla d’un barri abandonat on algú arriba per morir.

FRAGMENTS DE REALITAT

Article publicat a la Revista Sant Andreu de Cap a Peus - Novembre 2012

 

Podeu trobar l’exposició de ‘Clip Teatres 15è aniversari’ fins el 20 de novembre al Centre Cívic de Sant Andreu.

Qui ho diu que tot en teatre és mentida? El Centre Cívic de Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111) continua acollint l’exposició dels 15 anys de realitats escèniques que ha portat a terme la companyia andreuenca Clip Teatres. La sala d’exposicions del Centre Cívic aplega 34 muntatges fotogràfics que miren endarrere en el temps, que mostren una visió retrospectiva de la feina que hi ha a la recambra de la marca Clip Teatres, des dels C o no C de Teatre fins arribar als moments més actuals. Són fotografies en blanc i negre i en color dels treballs realitzats al llarg de molts anys amb algunes de les cares que han passat per la formació teatral, de les que encara hi són i les que, malauradament, ja l’han deixat. Si parem esment a totes les fotografies podrem identificar actrius reconegudes, veïns i veïnes. Algunes d’aquestes persones han crescut amb el grup, d’altres tot just han començat fa poc, però en totes elles es veu el rigor professional.

També disposades per la sala, com si d’una posada en escena es tractés, trobem un grapat de maquetes d’alguns dels muntatges emblemàtics realitzats. Són escenografies, com petites cases de nines en les quals els personatges del dramaturg Henrik Ibsen podrien prendre vida, o com els escenaris on Pirandello deixava anar els seus personatges a la recerca d’un autor. L’exposició també mostra alguns dels diversos vestuaris que s’han utilitzat i fragments de vídeos d’obres que han realitzat com Tartuf, Ay Carmela, Treballs d’amor perduts, Políticament incorrecte entre altres.

Un grapat de persones han fet possible arribar als 15 anys, 33 obres representades en donen fe! I les fotografies, els vídeos i els records demostren que el teatre també és veritat ...tot i que vist d’una altra manera.

In memoriam: Josep Maria Vidal i Joe Forga

Sant Andreu, bressol i contrada d'artistes

Article publicat al Sant Andreu De Cap a Peus - Octubre 2012

De tots és conegut que Sant Andreu té una població artística vinculada a les arts escèniques sobradament nodrida. També és cert que d’un temps ençà, la música, que inicialment es trobava a l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu ara ja té una germana gran que és l’Escola Superior de Música del Taller de Músics. Definitivament, en poc temps l’art inunda els carrers de Sant Andreu com si les retallades culturals no anessin amb ell.

Tant potent és el poder d’imantació cap a la creació artística que destil·la la vila de Sant Andreu que les arts plàstiques també han volgut un bocinet de territori.

Oficial versus oficiós 

Per una banda, el 28 de setembre es va inaugurar dins de la Fabra&Coats el Centre d’Art Contemporani de Barcelona (aquell que havia d’anar al Canòdrom pel qual un suposat director va cobrar suposadament molts diners sense fer-ne suposadament absolutament res, recordeu la notícia?...o les suposicions?). Bé, com que tot, darrerament, va a parar a la Fabra&Coats (excepte el que hi hauria d’anar com és l’Harmonia) l’Ajuntament de Barcelona també ha apostat per incloure l’art contemporani dins d’aquest espai. Fet que va molt bé a la institucionalitat perquè així tots els artistes estaran junts i localitzats. Encara no sabem què s’hi farà al Centre d’Art Contemporani. Serà un viver d’artistes? Un lloc d’exposicions? Un centre de creació? Una urna per a l’oficialitat? Un cop d’efecte?...què serà, serà? El temps ens ho dirà...

Per altra banda, al carrer Gordi número 1, al costat del mercat de Sant Andreu ha nascut l’Associació d’Artistes de Sant Andreu, els impulsors de la qual tenen com a objectiu crear un punt de trobada on persones, grups i entitats es puguin conèixer, creant llaços d'afinitat per tal de facilitar el sorgiment de noves propostes i nous projectes. Volen que sigui un lloc on nous artistes puguin mostrar la seva obra, on poder expressar lliurement pensaments i idees, on la relació entre les diferents generacions sigui un fet des del punt de vista d'aprenentatge i transmissió de coneixements o, senzillament, on passar una estona agradable amb els amics dins d'un ambient tranquil i acollidor i envoltats de l’art més lliure. Un lloc també on s’oferiran tallers i es potenciaran els fòrums. 

... i més

 

No sabem si és casual que Sant Andreu traspuï art de punta a punta, però sí que és cert que hi ha oferta per a tothom i si no ens agrada ni l’oficialitat ni l’oficiositat sempre podem anar a l’art més transgressor, a aquell que no té ni espai perquè no el vol, perquè creu que l’art ha de ser al carrer i, sota aquest paradigma, una tarda qualsevol en una plaça qualsevol podem trobar un grup de poetes, de rapsodes, de músics regalant les seves hores i les seves paraules. I així va ser el 30 de setembre a la plaça del comerç, on la Comissió de Cultura havia organitzat una marató de poesia. Un espai on diversos artistes ens van oferir les seves manifestacions.

Si és que mirem on mirem respirem cultura. I com em deien uns amics extra murs: a Sant Andreu sempre esteu fent coses, oi? Sí, és que a Sant Andreu tenim de tot...

Us recordem: Continuant amb les activitats per celebrar el 15è aniversari dels Clip Teatre, del 19 d'octubre al 17 de novembre hi haurà una exposició retrospectiva de la seva activitat al Centre Cívic Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 111). Fotografies, vídeos i altres elements recordaran la trajectòria del grup.