La història de Roma des dels seus inicis està marcada per esdeveniments reals i imaginaris, per ambició i poder i, naturalment, per amors i passions llegendàries. Una de les passions més conegudes i rellevants va ser protagonitzada per la figura de Cleòpatra, la qual va compartir protagonisme primer amb l’emperador Juli Cèsar i, posteriorment, amb Marc Antoni.
Cleòpatra era una dona bella de gran intel·ligència. Era coneguda pel seu ampli coneixement de llengües i la seva brillant capacitat política. L’educació hel·lenística que havia rebut la feia refinada cosa que atreia els ‘bàrbars’ romans amb inclinacions més philohel·lenístiques. Amb aquest perfil, Cleòpatra va ser admirada i respectada, però també temuda tant per defensors com per detractors.
Quan Juli Cèsar visità Egipte va proclamar Cleòpatra reina en detriment del seu germà Ptolomeu XIII. Durant el temps que Cèsar va ser a Egipte, la passió entre tots dos va ser tan gran que no només van tenir un fill, Cesarió, sinó que una vegada Cèsar tornà a Roma va convidar Cleòpatra a anar-hi per tal de reconèixer el seu fill. Aquesta acció va suposar un cop per a la política romana i la classe senatorial que veia trontollar la seva supremacia.
El cineasta Joseph L. Mankiewicz (1909-1993) va plasmar l’entrada de Cleòpatra i de Cesarió a Roma com un acte sublim. El director de la pel·lícula Cleòpatra (1963) va crear un monòleg mut, però ple de significat. La reina egípcia avançava cap a Cèsar, embruixava el poble romà i el poder que transmetia deixava Roma sense alè. La tensió viscuda pels personatges traspassava la pantalla i l’espectador esdevenia receptacle de les seves sensacions. L’acció cinematogràfica s’esquitxava de la transcendència del personatge històric. El vestuari, les actituds, tot formava part d’un estil depurat que la reina volia mostrar als primitius romans. I Mankiewicz va saber mostrar una Cleòpatra que combinava el poder que tenia i que representava amb la fingida submissió al Cèsar davant del poble romà. La reina mostrava la seva força i alhora es postrava davant Cèsar. L’acció aparentment gratuïta demostrava un gran enginy del director de la pel·lícula. Sense paraules posava Egipte als peus de Cèsar, però també manifestava que era una gran potència. Cleòpatra seduïa el poble romà igual que havia encisat el Cèsar i, la plebs, totalment voluble es deixava captivar pels encants de la reina egípcia. La classe política tremolava. Cleòpatra, una estrangera conquerida els donava una lliçó d’autoritat i capacitat evidenciant, de la manera més impune, les mancances de la societat romana. La història no ens diu si aquest fet va decantar els senadors que volien la mort de Cèsar. Tanmateix, quin va ser el motiu real de l’assassinat del Cèsar? El desig de sotmetre la humanitzada deessa d’orient o l’ambició per accedir al càrrec d’emperador? La història només mostra fets contrastats, les baixeses sentimentals queden aquí per a la ficció.
Segons Mankiewicz, Cèsar i Cleòpatra van viure un gran amor, però aquest amor es va veure truncat per l’assassinat de l’emperador. També el somni de Cleòpatra s’havia trencat. Com a dona poderosa i ambiciosa volia crear un imperi al costat de Cèsar amb l’objectiu de dominar el món: de reina sotmesa a concubina influent –no oblidem que Cèsar tenia esposa. Tanmateix, cada ganivetada clavada al cos de Cèsar era una part de somni que s’esmicolava i cada gota de sang que Cèsar perdia era una part de poder que per a Cleòpatra s’esvaïa. En morir el seu protector, Cleòpatra, coneixedora i conscient de les enveges que despertava va tornar a Egipte amb Cesarió.
A Roma s’establí el segon triumvirat integrat per Lèpid, personatge poc destacat, el militar Marc Antoni, seguidor de Cèsar, i Octavi, fill adoptiu del mateix Cèsar. Tots tres es repartiren l’imperi per tal de seguir governant. Marc Antoni va anar cap a orient i, a Egipte, es va retrobar amb Cleòpatra amb la qual havia coincidit breument quan ella era a Roma amb Cèsar. Marc Antoni es va sentir extasiat per la bellesa i personalitat de Cleòpatra igual que s’hi havia sentit Cèsar i ella va tornar a creure que el seu somni era possible. S’enamorà Cleòpatra del militar? La història parla de fets, de dades, d’anys, la realitat sentimental forma part de la llegenda i Mankiewicz juga amb una ambigüitat que les cròniques no desmenteixen.
El cineasta presenta un Marc Antoni fascinat per la reina egípcia, per una dona que es deixa estimar. Ella viu desitjant un somni, un somni de poder. Ella és la dona estimada, ell és qui estima. Sí que el director mostra sentiments d’atracció per part de Cleòpatra, la història gràfica diu que Marc Antoni era un home atractiu però fins a quin punt, per a ella, era només el vehicle per a la seva ambició? Tanmateix, mentre Marc Antoni viu a Egipte com a joguina de la reina Cleòpatra, a Roma Octavi ordeix el seu pla per tal d’obtenir el domini total sobre l’imperi romà.
La intel·ligència de Cleòpatra detecta l’hostilitat d’Octavi i convenç Marc Antoni per anar a Roma ja que veu en les accions d’Octavi greus interferències per a arribar al seu somni. El militar és feble i poc habituat a l’exercici de pensament, ell és un home d’acció, però de poca estratègia. A Roma, Octavi li proposa el casament amb la seva germana per tal d’enfortir els llaços entre ells i Marc Antoni accepta. No veu com en aquesta acció Octavi, fred i calculador, el domina.
Cleòpatra rep la notícia del casament com una traïció i el sentiment d’amor que podia tenir cap a Marc Antoni esdevé ràbia i desig de venjança. Amb el pas del temps la relació es refreda, però no les ganes de revenja per part de la reina. Quan Marc Antoni com a procònsol ha de visitar-la per tal de signar un tractat, Cleòpatra demostra, en aquesta trobada, tot el seu poder exigint unes condicions impensables per a Roma, humiliant-lo i fent-lo agenollar davant d’ella. Mankiewicz presenta l’encontre entre tots dos mostrant els rolls històrics que cadascun d’ells té en la relació. Ella el menysprea i fins i tot li exposa la realitat: Marc Antoni és el subordinat d’Octavi lligat a les dolces cadenes d’Octàvia, la seva dona i la germana d’Octavi.
Com a resultat d’aquesta trobada, Marc Antoni no tornarà a Roma. Se sent embruixat i no és amo de les seves decisions. Sense ser-ne conscient passa de ser un subordinat d’Octavi a anul·lar-se per Cleòpatra, tant era el grau de servitud o potser d’amor que el va fer decantar per la bella i intel·ligent reina egípcia. Aquesta decisió farà que els esdeveniments avancin inexorablement cap a un destí molt allunyat del somni de Cleòpatra.
Ella s’ho havia de jugar tot i, amb les seves condicions, va fer que Roma declarés la guerra a Egipte. Marc Antoni estava desplaçat. No tenia poder a Egipte ni tampoc a Roma. Cleòpatra prenia totes les decisions, també les militars, tot i que la seva condició i elegància feia que semblés que les prenia ell. La reina egípcia va estar al costat de Marc Antoni gairebé fins al final. Va ser l’amor o potser l’esperança d’aconseguir el seu somni? Havia estat tan a prop.
En veure que, definitivament, el seu somni tornava a ser només un somni, Cleòpatra, a la batalla d’Acci, va fugir seguida del militar que abandonà els seus homes a una mort segura. Les actituds preses per tots dos van ser l’indicador de la continuïtat dels seus papers: ella era la dona estimada, ell era qui estimava. El final de Cleòpatra i Marc Antoni va ser fatídic. Tots dos van morir com havien viscut, ella amb una mort calculada, pensada, estudiada i ell amb una mort del tot subordinada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario